Des de l’any 2008 sóc membre de la Junta de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, com a vocal del Penedès, i des del 2010 també com a sotspresident. La meva incorporació a aquesta entitat federativa (per mitjà de la meva colla, el Ball de Bastons de Llorenç del Penedès) m’ha permès copsar la situació de la cultura catalana des d’una perspectiva més àmplia, i en concret la del món bastoner. En primer lloc, he de deixar clar que aquest escrit no el faig com a membre de la Junta de la Coordinadora, sinó com a bastoner i ciutadà interessat en la cultura i l’associacionisme. El motiu és per tal de complir amb el mandat de l’Assemblea de Caps de Colla del 2011 de no-incorporació a l’Ens de Comunicació Associativa; i en tant que parlaré d’aquesta entitat, ho faig a títol individual.
L’escrit és per a defensar la idea de la unitat de l’associacionisme cultural català. Aquesta penso que és una necessitat per tal d’aglutinar esforços en l’agermanament de les entitats federatives que fem cultura catalana. L’entitat que s’ho ha proposat des de l’any 2005 és l’Ens de Comunicació Associativa, i actualment aplega la majoria d’entitats federatives de cultura catalana, un total de vint-i-una. Ens referim a activitats tan rellevants per a la cohesió social del país com són el moviment ateneista, els castells, el teatre amateur, el món geganter, els ball de diables, les corals, entitats sardanistes, esbarts, societats musicals, el bestiari festiu, entre moltes d’altres. I vull exposar alguns dels motius pels quals cal defensar aquesta unitat:
– Per a generar debat intern en l’associacionisme cultural, que permeti renovar i escollir tant els òrgans de representació de l’Ens com els de les entitats federatives que en formin part. Això donaria sentit de continuïtat a les entitats.
– Per a treballar de manera unida les necessitats que té el món associatiu català, i que són compartides, com ara de finançament, de difusió de les activitats etc.
– Per a obrir l’associacionisme cultural a d’altres àmbits associatius, com pot ser el tercer sector, l’associacionisme immigrant etc. Per a fomentar la inclusió de la població immigrant a les activitats de l’associacionisme.
– Per a tenir més capacitat d’influència en les polítiques culturals dels nostres governs i la legislació de referència, ja siguin del nivell estatal, autonòmic o bé local.
– Per tal de gaudir de serveis de formació en la gestió de les nostres entitats, i dels càrrecs i activistes. També per tal de compartir experiències associatives.
– Perquè és una entitat de caràcter apartidista, no vinculada a cap opció política, amb l’objectiu de mantenir i promocionar l’associacionisme cultural. La pluralitat ideològica de l’Ens permet encabir tot tipus de debats relacionats amb el fet cultural i associatiu.
Certament l’àmbit de l’associacionisme de cultura popular està actualment en moments de canvi i transformació. En primer lloc, perquè l’ens de la Generalitat que gestiona aquest àmbit de la cultura, el conegut CPCPTC, se sent dir que està en procés de ser absorbit per una direcció general del Departament de Cultura. Veurem, doncs, on queden les ajudes públiques al sector de la cultura popular, sector no oblidem que treballa de manera voluntarista, i amb uns recursos per naturalesa minvats en el mercat cultural. També hi ha la proposta, sorgida del Primer Congrés de l’Associacionisme Cultural Català, de crear un Institut Català de la Cultura de l’Associacionisme, per tal d’aglutinar les diferents federacions, agrupacions i coordinadores de cultura catalana, tot i que no va eixir i és un projecte que s’està treballant en el si de l’Ens. Aquest projecte podria servir per a unir de debò el moviment associatiu cultural català, i que entitats paral·leles com la Confederació d’Agrupacions de Cultura Tradicional hi quedés inclosa. També ajudaria a obrir el moviment a més persones d’aquest àmbit, i ja no només en el camp de la comunicació, sinó en d’altres com la formació, l’assessorament legal i jurídic etc.
Pel que fa a l’actual tasca de l’Ens, penso que cal que aquesta entitat macro sigui present a les xarxes socials 2.0 (Facebook, Twitter etc.), ja que cal que es fomentin les noves tecnologies en l’associacionisme cultural. La comunicació 2.0 també ajudaria a fer arribar els èxits obtinguts per l’Ens, que ara no tenen la repercussió que mereixen. Des del món bastoner ja som presents a Twitter (el de la Coordinadora és @balldebastons) i tenim vint-i-sis colles bastoneres que ja tenen usuari de Facebook, a més del que la Coordinadora té per tal de difondre les seves activitats i les del món bastoner. Una altra proposta que llanço és que aquest ens de federacions, a causa del seu caire parapúblic per la representativitat que ostenta, publiqui els pressupostos anuals al seu espai web, per tal que tothom pugui conèixer de manera directa la seva destinació econòmica, que penso que hauria de ser gestionat en base a pressupostos per programes.
