Al TORNAVEU núm 73 publicàrem “El manifest «Catalunya per la seguretat humana i la Pau»” així com també vàrem presentar un article que sobre la qüestió va publicar Josep Maria Pascual amb el títol “Una Catalunya independent sense exèrcit?” que d’alguna manera qüestionava les afirmacions i propostes de l’anterior.
Publiquem avui un posicionament crític sobre el Manifest esmentat, fet per la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs, amb la voluntat de contribuir al debat i aprofundiment sobre el tema.
Sobre el Manifest «Catalunya per la seguretat humana i la pau» (30 de gener de 2013) del Col· lectiu Pau i Treva.
La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs, analitzat el document, no pot donar suport al Manifest «Catalunya per la seguretat humana i la pau» (30 gener de 2013), del Col·lectiu Pau i Treva, per les reflexions que expressem a continuació:
Sobre l’apartat “CONSTATEM”
· Sembla desorientador i incomprensible no fer esment a la font d’on arrelen les referències històriques actuals esmentades, és a dir, la Marxa de la llibertat o la Constitució de l’Assemblea de Catalunya, que en el nostre país han estat la base del moviments socials noviolents previs a l’actual etapa política.
· La referència a Gandhi i Luther King és compatible, en el nostre país, amb l’al·lusió a Lluís Maria Xirinacs, referent a la nostra nació de la lluita noviolenta d’alliberament, de vera pau i de vera democràcia en el marc del nostre entorn històric i cultural. Silenciar el seu testimoni és manllevar força al poble català.
· En referència a la frase: “malgrat els problemes que ha patit el poble català” la utilització del terme “problemes”, pensem que és totalment insuficient per als objectius unificadors, homogeneïtzadors i de submissió, que els estats espanyol, francès i italià mantenen amb els Països Catalans, i, concretament al Principat, sota l’article 8 de la Constitució espanyola.
· En quant a la sentència: “davant la possibilitat real que Catalunya esdevingui un estat independent” cal advertir prèviament que, perquè això sigui possible, cal donar força i confiança a les bases de l’ANC (que no apareix esmentada en cap moment en el manifest), que té la legitimitat per afrontar amb fermesa noviolenta el procés cap a la independència i per poder fer front a la força, que pot ser alhora, violenta i “legal” de l’estat espanyol. Davant d’aquest escenari, l’actitud noviolenta no pot sorgir de la improvisació sinó de l’acurada preparació del poble.
Sobre l’apartat “MANIFESTEM”
· Mostrem perplexitat atès que és en aquest apartat on realment es determina l’única proposta del Manifest: “seria un greu error vincular la seguretat a la creació d’un nou exèrcit.”
Sobre l’apartat “PROPOSEM”
Es proposa que “cal optar per la resolució noviolenta dels conflictes”, però no es pot desarmar la paraula del poble quan segueix el camí de la pau i l’entesa. Com deia Lluís Maria Xirinacs “la noviolència pura és una utopia inassequible en aquest món però és qüestió de tendir-hi amb el màxim esforç que siguem capaços”. És necessari advertir que el rebuig a la violència ha de ser contextualitzat. Lluís Maria repetia sovint una frase atribuïda a Gandhi: “m’estimo més un violent valent que un noviolent covard.” Hi ha, doncs, violència ofensiva, defensiva, la dels poderosos, la dels humiliats, violència física i militar, verbal, d’estatus social, d’edat, de gènere, cultural, nacional, lingüística, estructural, comunicacional, política, religiosa, econòmica… Es rebutja la violència “vingui d’on vingui”? En Lluís M. també deia que “la violència és la força que impedeix el desenvolupament de la força d’un altre”… “La pau no s’ha de buscar com a fi. La violència és l’últim recurs desesperat després d’esgotar tots (i són molts) els camins d’humanitat per a resoldre els conflictes”.
El camí fins que l’estat català pugui decidir sobre la constitució d’un exèrcit està allunyat dels objectius primers: aconseguir per la via noviolenta aquest mateix estat. Calen propostes i preparació del poble català per afrontar les accions necessàries en vistes als objectius. Lluís Maria Xirinacs ens va deixar un “manifest” de vida i una teoria escrita que ens pot ajudar en les decisions que caldrà prendre en aquest procés cap a la sobirania del poble català. SILENCIAR-LO ÉS AMPUTAR EL NOSTRE PAÍS I LA NOSTRA FORÇA.
Per tots aquests motius valorem que la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs no pot donar suport al manifest publicat.
Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs
9 de febrer de 2013
