Formació lligada a la disbauxa de la festa major catalana, Les Violines fa més de vint anys que pugen als escenaris. El seu últim treball discogràfic Quatre estacions, aparegut el 2017, recupera composicions dels seus anteriors tres discs d’estudi i n’ofereix cinc novesc de l’etapa que marca l’actualitat del grup: un moment dolç en el qual Les Violines transiten per un estil celta-català, a través de temes propis que juguen amb tonades populars i que omplen de festa els escenaris que les acullen. Al concert a l’auditori del Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.), divendres 4 de maig a les 22h, presentaran Quatre estacions. “És l’escenari on vaig néixer musicalment”, diu l’ànima del projecte la violinaira Simone Lambregts. Holandesa establerta a Catalunya, es percep l’interès de Lambregts per la cultura on ha crescut com a artista, ja que només començar rep aquest periodista amb la prevenció que sigui curós en l’escriptura dels noms i conceptes que s’aniran desgranant al llarg de l’entrevista. Així s’intentarà.
Quines són les quatre estacions per les quals transita el seu últim treball?
La primera estació són els cinc primer temes que obren el disc, les quals no havien estat editades anteriorment i representen el camí actual del grup. Hi ha dues composicions meves com Citaròdia, en la qual m’inspiro en el ball del fanalet, o el Cercle de la Granja, i tres peces del repertori català que les barregem amb cançons de la música celta i l’estil bluegrass [variant del country que procedeix de la música tradicional d’Anglaterra, Irlanda i Escòcia]. Les altres tres estacions restants pertanyen als nostres tres discs d’estudi anteriors: A tota corda, Nyigu nyigu i O què!?. Aquests discs estan descatalogats i volíem recuperar-ne algunes cançons.
Hi ha la voluntat d’ampliar nous públics?
Ens agradaria donar-nos a conèixer de nou, però sobretot ens ve molt de gust interpretar els temes que ens agraden.
Les violines vau començar amb un repertori basat en cançons d’antics violinistes dels Pirineus i de músics de la tradició popular catalana.
Sí, però també sempre hem creat noves composicions. Sempre he experimentat la necessitat de crear música nova, la qual cosa m’omple i em permet expressar.me com a creadora. A Quatre estacions, per tant, hem incorporat diversos temes propis dels nostres tres primers discs, ja que la voluntat de crear a través de la tradició és quelcom que unifica els 24 anys de carrera que portem. Hem intentat que amb la selecció de les cançons el disc tingui un so i un concepte homogeni.
Heu trobat en la música popular un camp de llibertat?
Sens dubte, i sobretot en la festa popular. Les Violines agafa l’alegria de la música de les festes majors del Pirineu: les ganes de ballar, la connexió amb el públic. Jo sóc holandesa i això ho vaig aprendre com a membre dels grups Clau de Lluna i Primera nota, amb els quals vaig poder actuar al CAT.
“A les festes majors del Pirineu un violinaire amb el seu repic de peus, pot fer que centenars de persones ballin i gaudeixin.”
Què li va atraure de Catalunya?
Tinc un passat hippy: vaig conèixer uns nois en una trobada de joves internacionals que ens manifestaven contra el comerç de la guerra, i ells em van proposar sumar-me a un projecte d’autosuficiència en una casa de Figueres.
Perdoni la meva ignorància…
Un projecte d’autosuficiència és viure en una casa, conreant, tenint el teu propi bestiar… Allunyar-te del sistema i ser autosuficient. I amb aquest objectiu i amb vint anys vaig arribar a Figueres, i durant l’estada vaig aprofitar per realitzar la part pràctica dels meus estudis musicals al centre Pere MItjans. Però de seguida vaig sortir al carrer a tocar el violí, i d’allà van venir diversos concerts i noves coneixences que em van allunyar de la casa. I diversos aspectes més que no explico, ja que donarien per a un llibre o una novel·la [riu].
Li fascina la festa.
Sí, des de ben al principi em va fascinar que a les festes majors del Pirineu un violinaire amb el seu repic de peus, pot fer que centenars de persones ballin i gaudeixin. Això sumat a les meves experiències musicals, em va portar a la idea de Les Violines, on seríem no un violí, sinó cinc violinaires.
Un incís: violinistes o violinaires?
Des de l’àmbit folk cada cop més s’ha introduït el concepte violinaire, per diferenciar-se del més clàssic violinista, que habitualment toca en formacions del que anomenaríem de música clàssica. Al món anglosaxó ja es diferencia entre violin i fiddle, per denominar habitualment amb aquesta última paraula el violí quan toca música folk.
“El concert al Tradicionàrius reunirà antigues violines, serà bonic”.
I després de les cinc violinistes, la banda evoluciona?
Sempre hem volgut mantenir el component festiu, però per arribar a audiències majors en sales més grans vam incorporar el baix i la bateria, obligant-nos a disposar d’equip de so. Ara la formació estable som tres violins, l’acordió diatònic i el contrabaix. I sempre que podem fem concerts acústics o si és un concert més multitudinari i per tant, electrificat, al final ens agrada baixar entre el públic desconnectant de l’electricitat els instruments i tocant i ballant entre ells.
Què oferireu al concert del Tradicionàrius?
Principalment presentarem el disc Quatre estacions. Serà bonic perquè hi haurà ex-Violines, així que en alguns moments serem set violins dalt de l’escenari. En un moment hi haurà també una actuació de l’Esbart Manresà que ballarà la coreografia que va crear per a la cançó Tocada de violí del nostre disc O què!?
Si el disc Quatre estacions fa balanç i alhora proposa nous camins per al present de Les Violines, com t’imagines el futur del grup?
M’agradaria investigar en les arrels de la música popular dins la música clàssica. En el seu origen la música clàssica neix de la música folk, que se sofistica. No em refereixo a la música clàssica contemporània, sinó a la més primerenca. A l’Europa de l’Est, per exemple, el vincle entre música clàssica i folk és més explícit. Així doncs, si la música clàssica ve de la folk, m’agradaria reivindicar aquestes arrels, i això convertir-ho en un concert ballable seria tot un repte.
Les Violines presentaran Quatre estacions divendres 4 de maig a les 22h al Centre Artesà Tradicionàrius. Els lectors de Tornaveu que ho desitgin podran aconseguir entrades amb descompte, a 8 €, introduint el codi 040518, a través de la compra per Internet, fent clic aquí.
Àlvar Andrés
