D’ofici cansalader, Jordi Joan Alsina ha estat un dels recuperadors dels carnestoltes a Barcelona, poc després de la dictadura de Franco, ha impulsat des de zero iniciatives com l’Home dels Nassos, ha ajudat a reactivar festes com la dels Tres Tombs a Barcelona i durant molts anys s’ha encarregat de la informació sobre cultura popular a Rac1. Dimarts 14 de juny un atac de cor fulminant se l’ha endut a l’edat de 59 anys, mentre atenia a la seva cansaladeria, que com un mirall de la seva personalitat havia esdevingut un punt d’ebullició cultural.
La cultura popular barcelonina trobarà a faltar l’empenta, la bonhomia de Jordi Joan Alsina. “Ha tingut una gran capacitat innata per a comunicar-se, una facilitat per transmetre energia a tothom qui hi entrava amb contacte”, exposa des de la talaia dels seus més de vuitanta anys Jordi Duixans, que va conèixer Alsina quan “era tot just un nano de vint anys”, com a voluntaris al servei de la Creu Roja. “Va entrar com a voluntari mentre complia el servei militar, i després hi va estar vinculat durant uns anys, jo formava part del cos de salvament a muntanya, i ell des de les oficines coordinava els equips de rescat. De seguida que va entrar va aconseguir més i més responsabilitats, tenia grans aptituds organitzatives”. Duixans i Alsina, els dos del barri de Sants, han mantingut la relació al llarg de tot aquest temps: “Hem coincidit a diverses entitats del barri, ha estat un bon amic”, explica Duixans.
La vinculació del Jordi Joan al barri de Sants l’ha dut a participar en l’organització del Carnestoltes al barri de Sants, des dels anys noranta. “Allà on hi havia cultura, hi havia en Jordi Joan, i aconseguia crear grans vincles amb qui col·laborava en l’organització dels actes, cosa que no impedia no fos exigent: ell s’hi deixava la pell, i volia que els altres hi responguessin”, explica Joan Manuel Parisi, gerent del Secretariat d’Entitats, de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, que portava col·laborant amb qui per ella “era com un germà” en l’organització del carnestoltes de Sants. I abans, just acabada la dictadura Alsina va recuperar aquesta festa sent un dels organitzadors un primer carnestoltes al Poble Espanyol, que va ser prohibit per la policia.
L’”animal” Jordi Joan Alsina
La seva empenta ha contribuït a la modernització d’una entitat com L’Arca de Noè, mantenint aquells valors antics que la singularitzaven, però deixant enrere el masclisme de l’associació: les dones no eren benvingudes. Creada per Santiago Rusiñol i el seu amic Joaquim Ciervo, l’entitat nascuda el 1827 a imatge de les tertúlies bohèmies franceses acollia membres que el seu nom o cognom fos d’un animal, tot i que també s’hi podia accedir si un feia una animalada. Membre durant molts anys Alsina en va esdevenir a principis dels anys 2000 president i és amb ella que l’entitat va renovar-se molt positivament. Actualment Alsina n’era president honorífic, i per mèrits propis –en honor a la seva cansaladeria– era el soci conegut com a porc senglar, ja que els socis de l’Arca de Noè tenen un sobrenom animal.
Gràcies a aquesta associació Alsina va entrar en contacte amb la Germandat de Sant Antoni Abat de Barcelona, que organitzava la festa dels Tres Tombs al barri. Fruit de l’associació amb altres entitats veïnals fa deu anys va néixer la Federació del Tres Tombs de Sant Antoni, que ha crescut en impacte i públic. En bona mesura gràcies a l’empenta de Jordi Joan Alsina en renovar la festa i proposar mesures per difondre el món dels cavalls, com ho prova les fitxes que va encarregar explicant la figura dels traginers i les carrosses per als nens de les escoles del barri. “Ha aconseguit el que jo diria grans gestes, com ara asseure, i més d’un cop, en una mateixa taula per sopar els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca del Penedès”, explica Andreu Bernadàs, tresorer de la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni.
Una pregunta que sorgeix en apropar-se a la figura d’Alsina és d’on treia el seu temps? I no només per aconseguir formar part de moltes entitats –era també membre de la colla de Castellers de Sants–, sinó per liderar projectes i deixar una empenta notable. Sobrepassant la festa dels Tres Tombs de Sant Andreu, Alsina és el gran impulsor de la Trobada dels Tres Tombs a Barcelona, fent que aquesta festa torni a ser parada obligatòria en el calendari festiu de la ciutat, explica Joan Carles Montagut, activista cultural i dissenyador gràfic.
I per acabar d’arrodonir l’enigma Alsina, ell era el responsable de l’agenda de cultura popular del programa radiofònic La primera pedra de Rac 1. Al programa dirigit per Jordi Margarit, Alsina, sense formació de periodista, però amb un gran talent com a comunicador informava sobre els actes amb una gran professionalitat i rigor. La cultura popular, des de molts vessants, trobarà a faltar l’empenta i energia del Jordi Joan.
