Els atacs institucionals al català a les Illes Balears han desfermat una onada de protestes de la societat civil illenca, que ha rebut el suport d’una part del Principat. Però alguns sectors del nacionalisme català veuen amb massa distància aquest intent de genocidi lingüístic per part del govern del PP balear, de la mateixa manera que succeeix al País Valencià quan l’executiu alça l’espasa per combatre la unitat de la llengua o per tancar els repetidors de TV3 al seu territori administratiu. Amb tot, aquesta indiferència vers una part de la nació també es produeix en el sentit invers. Una situació que només debilita la llengua i la cultura comuna. En aquest sentit s’expressa el periodista Sergi Sol en un article titulat Ridícul nacionalisme principatí, publicat al diari AVUI-El Punt el proppassat 13 d’abril.
L’articulista adverteix que la unitat de la nació és imprescindible per sobreviure com a poble, però lamenta que, “penosament, avui el nacionalisme català és captiu del provincianisme més ridícul i contraproduent. Als llimbs de la imbecil·litat profunda, i pretenent ser pràctics, s’ha instal·lat en el nostre imaginari col·lectiu que això dels Països Catalans fa més nosa que servei”. En aquest escenari, el periodista denuncia que gran part del nacionalisme “ha decidit que la nació coincideix exactament amb la delimitació de les quatre províncies que s’inspiren en les ínfules de modernitat del jacobinisme francès”.
Sergi Sol considera que aquest nacionalisme principatí està sustentat per “aquells que fins fa quatre dies tenien com a objectiu un encaix amable amb Espanya”, i que encara avui “es resisteix a declarar-se independentista”. Però l’articulista remarca que “de nació n’hi ha tanta o més a les Illes Balears o a àmplies regions del País Valencià que en moltes àrees i ciutats del Principat. Només cal passejar per Ciutadella o la Vall d’Albaida per constatar que la nació hi és molt més viva que al Baix Llobregat o al Tarragonès”.
Al seu entendre, Gandia, Palma o Palafrugell han de ser igual d’importants, i s’han de defensar amb la mateixa intensitat de les escomeses contra la llengua: “O és que no té el mateix valor un catalanoparlant a València o a Manacor que a Lleida? O és que torpedinar l’ensenyament en català a les Illes o al País Valencià no persegueix exactament el mateix objectiu que al Principat? O és que no ens adonem que l’objectiu principal del nacionalisme espanyol ha estat i és la destrucció i/o assimilació de la nació catalana? O és que estem idiotitzats i captius d’aquest regionalisme principatí que ens han inoculat i acceptem mansament?”
Finalment, el periodista adverteix que les Illes, i molt especialment el País Valencià, “són la primera barricada contra el projecte d’assimilació històric de Castella sobre la nació catalana. I un patriota conseqüent el que no pot fer mai és deixar desemparats els compatriotes allí on són més febles que és precisament allí on el nacionalisme espanyol s’hi ha aplicat amb més intensitat i cruesa”. “Si abandonem la perifèria de la nació no només perdem una part del país sinó que ens quedem sense barricades i més exposats que mai. I és que el sentit pràctic d’alguns nacionalistes principatins brilla per la seva absència”, sentencia Sergi Sol.
