L’edició de llibres en català és tossuda i, tot i el perill de ser arrossegada per la rierada de l’edició en castellà, en francès i en italià, segons els territoris, manté una estranya vitalitat. Aquesta vitalitat respon a un compromís individual i associatiu a l’Alguer, la Franja i a la Catalunya Nord, i a l’existència d’un mercat real a Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra. Aquest mercat —cal no enganyar-se— existeix perquè hi ha el suport de les institucions. Es tracta d’un suport desigual segons els territoris i les perspectives polítiques a les Illes no fan albirar res de bo: la precarietat en què sobreviu l’Espai Mallorca a Barcelona i les dificultats econòmiques d’Editorial Moll (fundada l’any 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll) són senyals inequívocs d’una situació difícil si l’Administració es desentén de polítiques de potenciació de la lectura i l’edició en llengua catalana. Quant al País Valencià, l’interès, ja antic, d’Edicions 3 i 4 per implantar-se a Catalunya i l’obertura recent d’una seu d’Editorial Bromera a Barcelona responen a la poca viabilitat dels respectius projectes editorials si es valen només del suport de l’Administració valenciana (en el cas que, a hores d’ara, aquest suport realment hi sigui).
L’escolarització en llengua catalana (sigui immersiva o de dues línies) ha estat bàsica per a la pervivència de la indústria editorial en català. Segons les dades d’aquests darrers anys, més de la meitat de la facturació del llibre en català a Catalunya correspon al llibre de text no universitari (és a dir, d’educació primària i secundària). Cosa que ha fet que els grans segells espanyols s’hagin establert a Barcelona per a produir llibre de text en català i assegurar-se la part més important d’aquest pastís.
Per a fer-ho rodó, podríem dir que la facturació del llibre en català per llibreria a Catalunya és de 100 milions d’euros, distribuïda majoritàriament a través de llibreries i grans superfícies. A banda de la qüestió del suport físic —llibres impresos en paper o distribuïts en suport digital—, és important que reflexionem sobre la situació en què l’edició del llibre en català es troba avui, per la diada de Sant Jordi del 2012.
El llibre editat en català té una dificultat greu —només superada per la presència exigua del cinema en català a la cartellera— de visibilitat en els punts de venda, quan aquests mateixos punts de venda (les llibreries) passen per dificultats i es veuen abocats a apostar per les edicions en castellà per a mantenir, diuen, la facturació. En aquest sentit, el tancament l’any 2010 de la distribuïdora L’Arc de Berà significà un cop econòmic molt dur per a moltíssims segells mitjans i petits, com ja havia ocorregut l’any 1969 amb l’ensorrada de la distribuïdora Ifac. A la tardor del 2010, de retruc de la crisi de L’Arc de Berà, la llibreria Ona (l’única llibreria exclusivament en català de Barcelona, fundada l’any 1962) va plegar. En aquests moments, la llibreria barcelonina amb més fons (però no exclusivament) en català és Proa Espais. Però en la resta de llibreries, hi ha un problema de visibilitat de les edicions en català i s’entra en l’espiral de no saber si la poca venda de llibres en català (un en català per quatre en castellà) fa que el llibreter exposi més bé els llibres en castellà o que, precisament, la poca visibilitat del llibre en català fa que aquest es vengui molt menys que el castellà.
Sigui com sigui, cal recordar a l’Administració que no es pot desentendre de la promoció de l’edició en català, amb accions tant en els punts de venda com en el suport a les editorials, tant les grans com les més petites, tant les més comercials com les lligades a associacions o centres d’estudi. Cal recordar que un dels barems per a mesurar la dimensió d’una cultura i una llengua és el gruix de la seva edició.
