S’ha repetit sala, a l’Ateneu Barcelonès, però les característiques de l’acte han estat diferents respecte al del 27 de setembre passat, quan s’hi va realitzar la Taula d’Entitats Afectades pel Règim Franquista que va reunir a diversos ateneus catalans per concretar la necessitat de redactar un manifest per reclamar el patrimoni espoliat durant la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. Aquest manifest s’ha presentat davant de la premsa per demostrar la unitat de la majoria dels ateneus catalans per reivindicar que se li retorni tot el que els va ser espoliat.
Tal com ha afirmat Jaume Pieres, secretari de XarxAteneu: “Sabem que el que demanem pot resultar més incòmode fins i tot que el retorn dels papers de Salamanca, ja que parlem de diners, d’edificis espoliats que no han estat retornats a les entitats”. Aquesta no és l’única de les dificultats a què s’enfronten els ateneus, ja que algunes de les entitats van desaparèixer a causa de la Guerra Civil i posterior repressió, cosa que tal com reivindica el manifest fa necessari que, tant des de la Generalitat com del Govern estatal, es dediquin fons a la investigació de casos concrets, tant dels ateneus que han sobreviscut com dels que no. Per aquells casos en què no hi hagi una entitat vigent agreujada, a laqual directament se li puguin retornar els béns, s’ha de crear un fons al servei de l’associacionisme cultural català, tal com es va fer amb els sindicats. “El fons es nodrirà de les aportacions de compensació que l’Estat hi haurà d’aportar en concepte de rescabalament”, especifica el manifest. A banda, hi ha la problemàtica d’edificis i altres béns que per “operacions fosques de gent lligada al règim van adquirir-los i formen part de mans privades”, ha afegit en la presentació Pep Cruanyes, membre de la Comissió de la Dignitat.
Això no obstant, totes aquestes dificultats no haurien de ser un aturador davant la necessitat no només ètica, sinó justa que l’Estat espanyol, segons Cruanyes, “assumeixi la seva responsabilitat”, cosa que “no prescriu en el temps, com indica el tractat de l’ONU signat pel mateix Govern estatal, i que, per tant, ha de complir, tot i que ja ho hauria hagut de fer a partir de la vinguda de la democràcia i davant les primeres reclamacions de les entitats”.
El manifest reivindica la manca d’atenció rebuda pels ateneus, ja que des de la promulgació de la Constitució de 1979, primer els sindicats (Llei 4/1986 de 8 de gener) i després els partits polítics (Llei 43/1998 de 15 de desembre) s’han acollit a unes lleis que els han permès la devolució del patrimoni espoliat. “El manifest és obert tant a noves aportacions com a adhesions d’ateneus”, ha afirmat Pere-Joan Pujol, president de XarxAteneu, federació d’entitats que impulsa el manifest. “Tant pel que fa als ateneus que han patit les conseqüències i que encara resisteixen, com per aquells que han desaparegut, pel bé de tot el col·lectiu associatiu cal que es restitueixin tots els béns espoliats”, ha matisat Enric Cirici, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès al final de la presentació del manifest.
Al torn de preguntes, s’ha qüestionat el paper de la Generalitat, ja que si bé va ser víctima de les greus conseqüències de la Guerra Civil i dictadura, cal que emprengui iniciatives que impulsin la restitució. Precisament, algunes de les properes accions que volen emprendre els signants del manifest és presentar-lo a la Generalitat i a l’administració central, així com a institucions internacionals.
Podeu llegir el manifest íntegre a la web de XarxAteneu, fent clic aquí
