Endinsar-se a la vida de l’escultor Bartomeu Marcé suposa enfrontar-se a notes biogràfiques equivocades i confusions sovint generades per ell mateix, però sobretot, significa topar-se amb una vida que força als límits l’ideal romàntic de l’artista. Jordi Montlló i Ferran Manau han comissariat una exposició al Museu de Llavaneres que exhibirà, del 27 de novembre al 17 de gener, la producció pessebrística de l’escultor, alhora que esvairà alguns dubtes de la figura de l’artista.
L’exposició comptarà amb les figures de pessebres que la neboda de Bartomeu Marcé va cedir al Museu Etnològic de Barcelona, tot i que la producció de l’escultor va transcendir aquest àmbit. No obstant això, moltes col·leccions particulars de pessebres tenen peces signades per B. Marcé, o B. Marsé o només Marsé; probablement per evitar problemes amb la dictadura va castellanitzar el seu cognom, però això no és suficient per explicar la disparitat de versions que hi ha sobre la figura de Bartomeu Marcé. “Si ara mateix entres a Internet per informar-te sobre l’escultor, la majoria de la informació és errònia, moltes fonts beuen d’escrits erronis. La causa d’aquests errors? A l’exposició hi trobarem algunes pistes”, explica Jordi Montlló, un dels comissaris i president del col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula.
Una tasca detectivesca
A banda dels equívocs en les biografies publicades de Bartomeu Marcé i que molta informació s’ha perdut, una cosa és clara: l’artista va tenir una vida peculiar, i va defensar (per convicció o potser per obligació) la vida de l’artista romàntic. Marcé, nascut el 1875 es va casar amb una dona una mica més gran que ell, cosa que aleshores era poc habitual, va enviudar al voltant de l’any 40, en plena postguerra i amb setanta-un anys es va casar amb una noia trenta-set anys més jove, amb qui viuria fins a la seva mort gairebé a tocar els noranta. Com a artista obre un taller amb el model clàssic de mestre i aprenents; la misèria econòmica l’obligarà a rellogar el seu pis i viure al taller, on el llit de matrimoni i una petita cuina compartiran espai amb guixos i motlles. Tret d’alguna fotografia d’ell al taller, pocs registres han quedat del seu art, ja que al seu testament demana destruir els guixos de les seves peces. “Per a més detalls, cal anar a l’exposició a descobrir altres secrets sobre la seva figura”, conclou un eixerit Montlló, que ha dedicat esforços per omplir els buits consultant registres i seguint diverses pistes.
Dividida en dues parts, l’exhibició s’inicia amb la difusió d’alguns dels resultats de la recerca sobre la vida i obra de Batomeu Marcé, on es podran veure fotografies de l’arxiu familiar, i la segona secció exposa les obres pessebristes de l’autor.
La inauguració de l’exposició serà el divendres 27 de novembre a les 19h, i des d’aleshores fins al 17 de gener es podrà visitar al Museu Arxiu Municipal de Llavaneres (Carretera de Sant Vicenç, 14), amb el següent horari: de dimecres a divendres de 17h a 20h, dissabtes d’11h a 14h i de 17h a 20h i diumenges i festius d’11 a 14h. Els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre i l’1 i el 6 de gener l’exhibició romandrà tancada
