Així, des de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional s’ha anat avançant amb l’elaboració de tres línies de treball: modificacions legislatives, simplificació administrativa i anàlisi de riscos.
En el cas que es modifiqués el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures i el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el reglament d’espectacles públics i activitats recreatives no caldria pràcticament modificar la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. Si bé, en el 95% d’activitats, el nivell de risc a la plaça o als carrers és molt baix, són els municipis els que decideixen el nivell del risc (alt, mitjà o baix). Caldria doncs elaborar un procediment d’actuació, el més breu possible, per a la determinació de l’anàlisi de riscos en el qual hi fos present la participació de les federacions.
Aquestes lleis, pensades inicialment per a grans esdeveniments, no diferencien aquelles activitats que porten a terme les associacions de les que s’organitzen per a grans esdeveniments privats i lucratius.
De no fer-se aquesta revisió, la gran majoria d’activitats que diàriament es porten a terme arreu del territori estarien condemnades a la desaparició ja que és impossible poder complir aquestes normatives. En alguns casos, podria posar en perill la supervivència d’alguna entitat.
Aquesta és una vella reivindicació del moviment associatiu i que l’ENS de Comunicació i el Consell d’Associacions de Barcelona han vetllat d’una manera especial. Inicialment, l’ENS ja va traslladar a l’antic Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya aquestes inquietuds, així com una proposta al Consell Assessor de Cultura Popular per tal de treballar en la direcció actual.
Consulteu l’informe jurídic sobre la llei d’espectacle promogut per l’ENS
