En aquest mar de blogs, facebooks, twitters… de tant en tant aconsegeixes centrar l’atenció en petits escrits, anàlisis puntuals i reflexions diverses que t’ajuden a millorar la teva percepció o a corroborar les teves intuïcions.
Aquest és el cas del blog de Pau Vidal, fundador i coordinador de l’Observatori del Tercer Sector, en el seu article «L’acció directa acompanyada per la reflexió i el coneixement funciona millor».
Encara que l’autor es refereixi al món de les entitats dedicades a l’acció social, algunes de les seves reflexions poden ser totalment extrapolables a d’altres sectors de l’associacionisme, i en concret al de caràcter cultural.
L’autor denuncia la greu tendència actual dels finançadors de les activitats i de les accions socials a centrar-se bàsicament en l’acció directa en contraposició a l’acció de reflexió i anàlisi tot afirmant que «sembla que el missatge general sigui quelcom similar a “no és hora de reflexionar sinó d’actuar”». Aquesta contraposició, que no complementarietat com hauria de ser, paradoxalment pot ser origen d’una menor eficiència i més magres resultats.
Tot i acceptar que hi han hagut execessos «i alguns estudis han estat massa teòrics o allunyats de la situació real de la nostra societat» denuncia que «l’errada és l’arraconament de tot allò» que faci olor de reflexió: «Com en tots els camps, s’ha de destriar i separar la recerca aplicada, que és útil i ajuda al coneixement de la realitat i a la millora, d’aquella altra que aporta poc.»
I acaba amb la reflexió següent: «En definitiva, és una mala època per a reflexionar i pensar. En certa mesura, resulta irònic que en uns moments en què la limitació de recursos per a atendre la demanda social força a actuar amb més creativitat i eficiència, s’oblidi el valor que té la reflexió i el coneixement per a fer que l’acció directa funcioni millor.»
L’associacionisme cultural, si bé té altres contextualitzacions i problemàtiques, cal que vagi incoporant com a propis aquests mecanismes de reflexió i anàlisi de manera habitual i periòdica en la línia, per exemple, de revisar l’aplicació dels acords i les resolucions concretades en congressos i jornades de reflexió, aspecte aquest—la de la concreció i seguiment—que no sempre es fa de manera plenament satisfactòria.
