Continuem amb la sèrie d’articles per debatre aspectes apareguts a la 1a Conferència Internacional d’ONG acreditades per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, i en aquesta ocasió posem l’accent en com les associacions de cultura popular poden trobar eines dins la Convenció per millorar la seva tasca.
La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial Cultural preveu la inclusió de d’elements a les següents llistes de la UNESCO: llista representativa del patrimoni cultural Immaterial (PCI), llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda o llista de bones pràctiques de programes, projectes i activitats de salvaguarda del PCI. “No és cap medalla o premi, sinó el reconeixement a una comunitat, a un col·lectiu dipositari d’un patrimoni comú que l’ofereix a la comunitat internacional per tal que sigui utilitzat com a exemple del patrimoni cultural immaterial”, matisa Josep Fornés, mestre, antropòleg i director del Museu Etnològic de Barcelona.
La Convenció no només presenta aquesta mesura, sinó que hi ha un punt que sovint s’obvia i que és cabdal: l’elaboració dels inventaris. Tal com indica l’article 12 del text de la UNESCO: “Per assegurar la identificació amb fins de salvaguarda, cada estat part ha de confeccionar (…) un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori”. Per tal que els assistents visualitzessin aquestes tasques, durant els dies de la 1a Conferència, del 6 al 12 de juny,es va visitar El Museu d’Etnologia d’Arbúcies per oferir als participants més informació sobre la “Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial: l’experiència del Montseny a les Reserves de la Biosfera”, projecte també inclòs dins de la llista de bones pràctiques, de la qual fèiem referència a dalt.
Aquest projecte se suma a l’Inventari del PCI de les Terres de l’Ebre actualment en procés. Aquests inventaris doten de continuïtat el desplegament a Catalunya de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, aprovada l’any 2003. Els elements reconeguts queden protegits per les obligacions que han acceptat els estats parts que han ratificat la declaració de la UNESCO. Així doncs, a més de formar part o no de les tres llistes principal, cal destacar que hi ha moltes mesures que proposa la Convenció, cosa que la converteix en una gran eina per garanteix la preservació de tota la riquesa de la humanitat.
Consulta els anteriors articles de la sèrie:
