Tornaveu
Raons per a ser a la trobada de Brussel·les pel Ferrmed

Cada vegada hi ha més lectors de «Tornaveu» que ens plantegen propostes i opinions que són considerades en el consell editorial, que es reuneix regularment cada quinze dies, coincidint amb la periodicitat amb què procurem penjar la revista. Som molt conscients que estem en procés de concreció del projecte que s’inicià fa poc més d’un any. De manera que agraïm col·laboracions espontànies, com ara la de Pep Guillèn i Viñas, de Llorenç del Penedès, que demana que expliquem la inclusió d’un article sobre el projecte Ferrmed a la darrera edició, cosa que fem complaguts.

Fou per decisió del consell editorial que s’encarregà l’article sobre el Ferrmed, aprofitant que l’autora col·labora com a periodista amb l’organització que promou el corredor mediterrani i també en el gabinet de premsa de l’Ens de Comunicació Associativa que edita «Tornaveu». Som conscients que a Brussel·les es plantejava molt més que la demanda d’un espai de comunicació ferroviària, també es posava en qüestió el model radial de l’Estat imposat per un cert jacobinisme a l’espanyola. Vam considerar un luxe poder ser a Brussel·les, per mitjà de la presència d’Assumpta Torrent, quan valencians i catalans reivindicàvem junts la lògica de la comunicació històrica per la Mediterrània, que, entre tantes altres coses, ens ha fet partícips d’una mateixa cultura.

Només per això ja vam considerar que ho havíem d’explicar, malgrat que hi ha altres raons, com pot ser que, encara que sigui per una sola vegada, es dóna el cas que el projecte Ferrmed va néixer de la plataforma d’associacions catalanes i occitanes que promogueren l’Eurocongrés 2000, com un pont entre els Països Catalans i Occitània. Després, les realitats econòmiques implicades en el trajecte que la història ha configurat, aplicant la simplicitat teòrica de la distància més curta entre dos punts, han afegit el potencial de les grans empreses afectades i algunes administracions locals i autonòmiques que, en un principi, s’hi mostraven reticents. Entre tots han forçat el posicionament favorable del govern espanyol, que també opta per unes altres alternatives.

Posar Barcelona al bell mig d’aquest gran projecte té connotacions econòmiques, però també un valor cultural i nacional indiscutible, sobretot si hi afegim València. Ara serà possible trencar l’estratègia de l’Estat radial, que té molt d’artifici i de voluntat de trencar la unitat dels Països Catalans. Que la idea també és útil a les multinacionals…, és molt possible. Això no sempre ha de ser dolent, i si aquesta vegada és a favor del sentit comú… En fi, que vam considerar que «Tornaveu» no podia renunciar a la possibilitat d’aixecar acta de la trobada a la capital de la Unió Europea.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa