Més enllà de les grans corals professionals, la cultura musical del nostre país en aquest àmbit no seria la que és sense la feina, sovint silenciosa, de centenars de corals infantils que formen els futurs cantaires adults. En motiu de la trobada que cada cinc anys organitza el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC), l’escriptor Ramon Solsona reflexiona en una columna al diari AVUI sobre el rol formatiu de les corals infantils més enllà de les partitures. Solsona ha participat en l’edició celebrada fa un parell de setmanes com a autor d’un text, i assegura que va “tenir la mateixa la sensació de vint anys enrere: fer cantar 120 corals infantils alhora amb disciplina i afinació és una meravella”.
L’escriptor explica que durant tot el procés de composició, assajos, gravació i estrena de la cantata s’ha sentit “a dins d’un flux impetuós de gent que treballa al marge de la banalitat dominant per apujar el nivell cultural i educatiu del país. Gent que dedica hores i neguits a ensenyar a cantar perquè creu en els valors que conflueixen en la música”. Són directors de corals, pares i mares –n’hi ha que ja havien cantat en corals infantils– que perpetuen “una roda que té una llarga tradició a Catalunya”, i sentencia que “és segur que alguns dels nois i noies que van cantar diumenge dirigiran demà una coral”.
Coordinar 3.000 nois i noies en un sol concert és, segons Solsona, el fruit d’un entrenament “de qui ha après a bastir obres col·lectives amb treball, esperit de superació i hàbits de convivència”, una experiència que l’autor de l’article recomana als pares: “els ajudareu a créixer, a aprendre el llenguatge musical, a educar la sensibilitat, a conèixer gent, a compartir, a disciplinar-se, a exigir-se per assolir un bon nivell artístic”.
