Mig segle després del seu primer concert, a Barcelona, i amb tots els reconeixements nacionals i internacionals a l’esquena, Raimon celebra aquest aniversari amb un gran concert d’homenatge. La cita serà al Liceu, el proper 30 de novembre, quan el cantautor valencià haurà finalitzat la seva gira per Europa. Sovint etiquetat com a cantautor reivindicatiu, Raimon remarca que ha fet molt més que això: “Sempre he volgut donar allò que personalment sóc, a més de les meves reflexions. Són 150 cançons i estrictament reivindicatives només n’hi deu haver una vintena. Dir que ets reivindicatiu és una manera de disminuir el que fas”. En una entrevista que publica el web de l’Ajuntament de Barcelona, Raimon explica per què no canta en castellà, tot i que és conscient que “econòmicament hauria estat més rendible, perquè el mercat és més ampli”. “Em sento més còmode cantant en la meva llengua, els altres que facin el que vulguin. Cadascú és lliure de fer el que vulgui… No m’he plantejat mai des d’un punt de vista econòmic el que faig. He volgut viure del meu ofici però no he volgut ser multimilionari. He volgut viure fent el que vull fer, que és expressar-me en la meva llengua i contribuir al fet que la catalanitat i la seva cultura es mantinguin vives”, rebla.
Raimon també repassa un episodi en què, l’any 1997, després de la mort de Miguel Ángel Blanco, va sortir escridassat d’un concert a Madrid per cantar en català una cançó sobre Euskadi. Recorda que “bona part del públic hi anava en la ignorància més absoluta i es va trobar una persona que cantava en català una cançó per al País Basc. Vaig pactar uns segons per explicar prèviament la cançó i quan vaig esmentar la dictadura franquista ja van començar a xiular, molt abans de començar a cantar, quan encara no sabien què cantaria. No va ser un judici sobre les meves qualitats vocals, sinó un prejudici que penso que ve de la ignorància i del tipus d’informació que s’ha anat donant des del centre cap a tot Espanya del que són els bascos i els catalans. Era, sóc i seré un lluitador contra tot tipus de dictadures i això els emprenyava”.
Preguntat sobre el seu reconeixement al País Valencià, Raimon reconeix que hi ha hagut un prejudici per part de la “dreta recalcitrant”, però remarca que “cada cop que hi he cantat ha vingut molta gent a veure’m i m’han donat la Medalla de la Universitat de València, m’han fet Doctor Honoris Causa per Alacant, la Politècnica em va homenatjar el 2009… El govern del PP no, és clar! Són anticatalans i insulten, neguen la unitat de la llengua i amb una trentena de sentències en contra de la seva idea encara continuen i presenten recursos que van perdent”, sentencia.
Resumit per Gemma Aguilera
ENLLAÇOS SUGGERITS
Entrevista completa per llegir
Vídeo entrevista
