Es trenquen trenta anys de consens polític i de cohesió social. I aquí no ha passat res… En nom de l’odi envers la llengua catalana, i sense argumentació política possible, el Parlament de les Illes Balears, controlat pel PP de José Ramón Bauzá, ha aprovat el projecte de modificació de la llei de la funció pública, que permet eliminar de la Llei de Normalització Lingüística el dret dels mallorquins a adreçar-se en català a l’administració pública. Al PP no li va importar que a les portes de la cambra parlamentària hi haguessin concentrades entitats, organitzacions i ciutadans per demanar que s’aturés l’atac a la llengua. L’oposició en bloc i l’alcalde de Manacor, Antoni Pastor, que ha estat expulsat del partit durant quatre anys per no estar conforme amb la llei, hi van votar en contra. Cal recordar que els populars de les Illes van acceptar la normalització de bon grat, i que fins i tot l’exlíder d’Unió Mallorquina i sòcia de Jaume Matas, Maria Antònia Munar, va fer mans i mànigues per suportar la pressió que rebia dels sectors més durs del PP per exterminar el català.
Bauzá i el seu seguici van passar per alt també una crida del Parlament europeu per respectar els drets lingüístics de la població. El posicionament de Brussel·les neix de la compareixença que van fer el sindicat STEI Intersindical i l’Assemblea de mestres i professors en català dia 14 de juny passat al Parlament europeu denunciant l’atac al català. Així, el Parlament va fer arribar, dos dies abans de la votació a les Illes, una carta a Bauzá. La màxima institució democràtica europea, de representació directa, intervenia en el conflicte expressant que els eurodiputats, “tenint coneixement de la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana a les Illes Balears”, reclamen al president que “rectifiqui la seva política lingüística regressiva; retiri la modificació de la llei de funció pública que modifica també la llei de normalització; compleixila responsabilitat, i el mandat, que li atorga l’Estatut d’Autonomia de vetllar i treballar per la plena igualtat jurídica i social del català amb el castellà, i retorni al consens que garanteix la cohesió social”.
La carta finalitza demanant, en nom de tots els Eurodiputats, que “aquest prec sigui escoltat i retorneu al consens que durant més de 26 anys s’ha mantingut a les Illes en matèria de llengua i que treballeu per la cohesió social de la comunitat autònoma que presidiu, per tal de garantir la igualtat de drets de tota la ciutadania”.L’escrit estava íntegrament en català, sense traduccions, en un gest que respon a la voluntat explícita per part del Parlament de donar suport a la llengua i la cultura catalana.
Després de l’aprovació, que suposa una vulneració dels drets lingüístics dels ciutadans europeus, sindicats, entitats i ciutadans han manifestat que no acataran la normativa. Tristament, ha hagut d’estar una institució europea que hagi advertit de la vulneració de drets, mentre que a Madrid hi ha un Parlament que ha de vetllar pel compliment d’una Constitució que estableix la cooficialitat d’altres llengües al marge de la de Cervantes. Això és la democràcia espanyola.
7
