Que Catalunya és una terra d’acollida és inqüestionable. Però acollir vol dir no rebutjar, integrar, fer que el nouvingut se senti part indestriable de la cultura del país que l’acull i se la faci seva. En aquest sentit, la cultura popular i tradicional ha estat vital per aconseguir aquesta veritable acollida. I ara, en temps de crisi, les celebracions populars ajuden a superar l’adversitat. Un reportatge del periodista Néstor Bogajo a La Vanguardia retrata aquesta complicitat social que generen les nostres manifestacions de cultura popular.
L’antropòleg i director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés, recorre a l’exemple de les colles castelleres per reforçar aquesta idea d’integració: “a la colla castellera tothom hi té cabuda, sense importar l’edat o el país d’origen (…) barrejar-se amb la gent, estar colze a colze amb els altres… Tot això desdibuixa classes socials, races i ètnies”, defensa. I és que les virtuts de la cultura popular –de la tradició, de la festa– com a eina d’integració i de cohesió social semblen activar-se en temps durs: “Els nostres pares van suportar crisis molt profundes durant la llarga nit del franquisme. Tanmateix, va ser llavors quan la festa va créixer més”, apunta l’antropòleg, i matisa que la crisi econòmica, si bé pot generar tensions entre alguns col·lectius que competeixen per certs recursos, també els iguala: “com que tots estan patint, s’assemblen. I això pot unir. La festa és una excel·lent manera de superar l’adversitat en positiu”, rebla.
Però els èxits d’integració a través de la cultura popular vénen de molt lluny. Per exemple, els castellers o les sardanes han afavorit que les persones que van arribar a Catalunya mitjan segle XX procedents de la resta d’Espanya s’integressin de forma natural al teixit social del país. I ara poden ser útils a l’hora d’integrar els darrers nouvinguts arribats de tot el món, així com altres col·lectius en risc d’exclusió social. Com remarca en aquest reportatge el president de la Fundació Paco Candel, Pere Baltà, “aquella gent que té la voluntat d’incorporar-se socialment utilitza les estructures de la cultura popular, com els ateneus, que existeixen des de mitjan segle XIX i que han desenvolupat un treball interclassista i de cohesió del teixit social molt important”.
Resumit per Gemma Aguilera
