“Mai abans com ara tantes empreses s’havien interessat pel fenomen casteller. El potencial per explotar encara és enorme, i el camí a recórrer és llarg per a les colles, que tenen encara la seva font principal d’ingressos en les subvencions, uns diners que no es donen a fons perdut, ja que les administracions contracten colles per celebrar actuacions als municipis. Aquesta dependència propiciarà, a parer dels experts, l’aparició de noves fórmules de patrocini, publicitat i mecenatge, l’explotació de les existents i el canvi d’alguns costums, com la tradició de no cobrar cap quota als castellers”, explica el periodista expert en castellers Esteve Giralt.
Amb tot, com recull el periodista, les colles encara estan poc endeutades i no pateixen grans urgències”. Ara bé, una ajuda externa sempre és bona. I ho podria ser el patrocini. Així, el reportatge explica que les mútues ja s’han interessat per patrocinar els cascs que duen els enxanetes per protegir-se en cas de caiguda, i de fet ja hi ha colles que tenen persones dedicades exclusivament al màrqueting.
Però el patrocini no és del tot aliè als castellers. “L’any 1995, els Minyons de Terrassa van ser els primers a signar un acord de patrocini amb el Patronat de Sant Miquel del Fai, i a canvi, els de la camisa malva oferien una actuació en aquest indret, i el que va resultar més innovador, duien el logotip de l’organisme a la dessuadora que els seus membres utilitzaven per desplaçar-se a les actuacions”, explica el periodista.
Així doncs, alguna cosa es mou al món casteller, que si ho sap aprofitar bé, pot significar la continuïtat i creixement de moltes colles, perquè progressivament s’autofinançaran sense dependre del pressupost públic.
Resumit per Gemma Aguilera
