En aquest temps de crisi s’ha produït una revalorització del moviment associatiu cultural, sobretot quan són entitats o àmbits que no es dediquen ni a mirar-se el melic ni a satisfer —a vegades egocèntricament— les seves apetències. Ja era hora! S’ha començat a entendre que la democràcia és molt imperfecte sense la participació activa de les persones, no només quan som convocats a processos electorals, sinó cada dia de cada dia. La necessitat, la recessió en els pressupostos públics ha fet obrir els ulls comprovant i percebent que l’existència d’associacionisme cultural actiu, compromès i imaginatiu és alhora una font d’estalvi i un sistema de rendibilitzar les inversions que es dediquen a la cultura. I és també una forma de generar activitat econòmica que beneficia directament a petites empreses o a treballadors autònoms arrelats al territori. Sense comptar, és clar, en els beneficis més importants: la generació de relacions socials, de compromís, de consciència cívica, d’escola de participació.
Les entitats de l’associacionisme cultural és en la gestió del dia a dia, en la programació, en la generació de propostes i projectes de futur, en la necessitat de continuïtat i renovació. És cert que la majoria generen informació, editen butlletins o revistes, mantenen oberts webs, blocs, són al twuitter o al facebook. També es freqüent que de tant s’editin articles o fins i tot llibres fent una mirada enrere, sobretot quan s’escometen celebracions temporals. Però sovint aquestes publicacions —i sense desmerèixer-les— es queden en el fer memòria, en establir cronologies, en fer aflorar imatges, records i sentiments.
L’aparició de Canemàs ha significat un pas endavant en la creació de pensament associatiu, tal i com clarifica el subtítol de la revista semestral de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Amb només tres números al carrer ha confirmat la seva necessitat i ha apuntat matèria per tractar i camí per recórrer. La reflexió, l’anàlisi, l’interpretació històrica, antropològica o sociològica van aportant sòlida substància per entendre tot aquest ric i complex món.
Ara l’Ens convoca una beca per a promoure l’estudi de l’associacionisme cultural català. L’interès de la convocatòria consisteix en l’incentivació d’estudis consistents realitzats des de la vessant històrica, sociològica, etnogràfica, antropològica, etc. amb voluntat d’analitzar i interpretar amb perspectiva científica l’associacionisme cultural. Probablement, la continuïtat d’aquesta convocatòria, ens aportarà estudis globals o centrats en un àmbit, estudis micro, o comparatius entre la diversitat de propostes catalanes o amb d’altres realitats d’altres cultures. Una cosa no treu l’interès de l’altra i tot plegat esperem que amb els anys consolidi un corpus de reflexió i interpretació consistent. De moment, però, anem per difondre les bases de la primera beca. Ja tocava!
