Aquest final d’any ja en farà dos de la primera edició de Tornaveu. Pensem que paga la pena de recordar-ho, perquè és una fita que no estàvem del tot segurs de conquerir, quan l’estiu del 2009 ens vàrem involucrar en el projecte de dotar el moviment associatiu d’una veu pròpia. Valorem molt haver arribat fins aquí, perquè s’ha aconseguit amb més entusiasme que mitjans. Tornaveu té un equip reduït, però és realment important el grup ampli de col·laboradors.
En les quaranta i tantes edicions, haurem publicat mig miler peces periodístiques: multitud d’articles d’opinió amb signatures rellevants, entrevistes als dirigents del món associatiu, referències a trajectòries exemplars i reculls d’expressions dels creadors d’opinió, s’han fet propostes i s’han divulgat esdeveniments, hem estat altaveu de les revistes associatives, hem fet la crònica de l’activitat associativa i hem volgut reflectir en els nostres editorials el punt de vista de l’activisme cultural, sempre compromès amb la problemàtica del col·lectiu social.
L’audiència s’ha anat consolidant, pas a pas. Sabem que es multiplica quan algú remet un text als seus amics, cosa que confereix als textos un abast difícil de controlar. La nostra voluntat eixamplar encara més l’ampli ventall de l’associacionisme i la cultura. Aspirem a promoure la implicació de les associacions i dels particulars que ens segueixen. Demanem correus electrònics per a adreçar-hi els butlletins dels continguts de cada edició i voldríem excitar una crítica constructiva en pro de millorar Tornaveu. Som conscients que s’ha consolidat un projecte, però sabem que la tecnologia encara pot aportar altres possibilitat, i de cara a una nova etapa, agrairem els suggeriments en aquest sentit. Pensem que s’ha de treballar la divulgació d’informacions en viu -que ja hem experimentat, però voldríem fer-ho més satisfactòriament. Encara ens manquen mitjans, però els mitjans no sempre estan lligats al volum dels pressupostos. L’associacionisme cultural sempre s’ha basat en el voluntariat. Sabem que s’ha de seguir potenciant aquesta línia, especialment a causa de la crisi, que ha anat tancant canals de finançament.
Som molt conscients que l’associacionisme s’ha fet fort en els moments més crítics, és quan van maldades que sorgeix la necessitat d’associar-se per a tirar endavant.
Al bell mig dels tòpics que ens conviden a participar d’una felicitat col·lectiva ensucrada a partir de les conviccions, però també pel consumisme que aprofita tradicions i convencionalismes, tot sovint imposant-nos tradicions alienes, reivindiquem la solidaritat des de l’impuls associatiu, que és uns dels grans protagonistes d’aquestes festes, tot recobrant la “postal de Nadal” que vol ser aquest editorial.
L’associacionisme popular genera quasi sempre el contrast, amb les seves comissions de festes que organitzen el Tió o les cavalcades del Reis d’Orient. Els infants ho aprofiten tot, vingui d’on vingui la tradició. Les representacions dels pastorets –alguns d’ells musicals- tenen un gran arrelament social, quasi tant com el pessebre de cada casa (que no hi falti el també tradicional sentit del humor en la figura del Caganer), que ha acabat impulsant una considerable artesania de constructors de figures amb projecció internacional. Hi ha una multitud de famílies que acudeixen a les escenificacions dels diversos pessebres vivents. Els catalans del nord li han afegit música i lletra. Moltes corals fan els tradicionals concerts de cançons nadalenques. Aquest any, quan ens trobem en ple centenari de Segarra, ningú no s’ha d’oblidar del seu Poema de Nadal.
Efectivament, les tradicions que manté vives l’associacionisme són essencials en aquest ambient nadalenc que complau tothom, fins i tot per damunt de les creences de cadascú. És potser la solidaritat la que cohesiona els esdeveniments que es produeixen entorn del Nadal, que també és la base de la Marató de TV3, darrera de la qual hi ha la xarxa social que també contribuí a l’èxit de la darrera campanya del Banc d’Aliments.
Que sigui també la solidaritat la que serveixi per a relligar aquesta postal de Nadal, iniciada amb una reflexió a propòsit dels dos primers anys de vida de Tornaveu, per acabar -portats per l’ambient- amb la relació de les associacions amb el manteniment d’unes tradicions que aconsegueixen involucrar-nos a tots.
Posats a fer, que no sembli un tòpic el desig d’unes bones festes i, ara mateix, un bon any nou. Permetin-nos la llicència, molt especialment dirigim aquesta felicitació als seguidors de Tornaveu que resideixen a llocs tan allunyats com Colòmbia, Mèxic, Alemanya, França, Nord-Amèrica…, que de tant en tant treuen el cap en aquestes pàgines digitals per a recordar-nos el miracle de la comunicació que es produeix gràcies a Internet.
