El marc convivencial i acadèmic que ofereix la Universitat Catalana d’Estiu és el millor àmbit pel debat tranquil i serè, però també rigorós i obstinat, sobre el present i el futur del país. La situació extraordinària que travessa Catalunya en tots els sentits fa d’aquesta 42a UCE un fòrum excel·lent per la discussió des de la base, per l’allunyament i retrobament de posicions polítiques i per la construcció d’un corpus intel·lectual de propostes tan agosarades com realistes, tan pragmàtiques com ideològiques i tan sociabilitzadores com personals, que permetin al conjunt de la ciutadania avançar cap a un projecte clar i comú per a fer la Catalunya de demà.
Lluny de personalismes, de tacticismes i d’intransigències, la UCE ha de ser un potent laboratori d’idees per a dissenyar estratègies comunes i inclusives. No aprofitar aquest paradigma nacional és de neci, bandejar-lo desqualifica.
Filla del 68, si una cosa perviu de l’ideari fundacional de la Universitat és el seu caràcter transversal, imaginatiu i transgressor. Ara el país es troba en un atzucac històric del qual no se’n té una fórmula majoritària i factible, per a sortir-ne. Promoure el debat des dels valors de la UCE pot ajudar a redefinir fórmules més adequades als temps actuals, que permetin trobar el camí que políticament hem perdut. Tenim poques oportunitats de gaudir d’un àmbit tan plural i obert com el que hi ha a Prada; és el seu valor.”
