La nit de Sant Joan, solstici d’estiu, dóna el tret de sortida a l’estació de l’any amb més festes populars arreu del país. Del 23 de juny fins al 23 de setembre, equinocci de tardor, se succeeixen els dies més llargs i les nits més curtes i cada poble rivalitza amb el veí per tenir més activitats, concerts, sopars a la fresca, correfocs, gegants… Per què moltíssims municipis del país celebren la seva Festa Major entre aquestes dates? Perquè antigament s’hi concentraven les festes de celebració de la fi de les tasques agrícoles -tradicionalment el 15 d’agost era el darrer dia per segar, i el 24 el darrer per llaurar els camps-, que l’Església va fer coincidir amb les festes patronals. A la tradició s’hi suma el fet evident que la majoria de ciutadans fan vacances laborals en aquesta època, quan també hi ha vacances escolars.
Punt de trobada de veïns del poble però també forans, la Festa Major reuneix diversos col·lectius al voltant d’uns escenaris comuns, i afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d’uns referents simbòlics compartits. Sabem que les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII. Però un segle més tard, l’ostentació i l’increment de les despeses en algunes festes va fer que alguns bisbats limitessin el nombre de convidats a l’àpat de festa major, del qual s’encarregaven els clergues. Ferran el Catòlic, en una pragmàtica del 1487, va prohibir que es fessin despeses superiors a deu sous per cada foc, però l’ordenança va ser derogada només un any després, a petició dels pagesos, que van negociar amb el rei la interpretació de la norma, perquè al·legaven el costum de rebre per festes majors els amics i els parents.
Actualment, l’única festa major declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya és la de Solsona. Els orígens es remunten a l’any 1653, en què es va decidir proclamar la Mare de Déu del Claustre com a patrona de la ciutat per haver salvat els solsonins d’una epidèmia de pesta. Originàriament, la festa consistia a treure la imatge de la Mare de Déu en processó el dia 8 de setembre, però amb el pas del temps s’hi van afegir elements que es comparteixen amb moltes altres festes majors catalanes, com la participació dels gegants i el bestiari solsoní o els balls tradicionals.
En la categoria de Festes Tradicionals d’Interès Nacional, hi ha festes majors tan importants com les de la Mercè i la del barri de Gràcia, totes dues a Barcelona, les Festes de Santa Tecla de Tarragona, la Festa de la Misericòrdia de Reus, la festa major de Castellterçol, les Festes del Tura d’Olot i la Festa de Sant Bartomeu de Sitges.
Podeu trobar l’agenda de festes majors de Catalunya, fent clic aquí
