Una nova edició d’”Ateneus” aporta l’opinió d’un important responsable de l’administració pública, com és el cas de Lluís Noguera, secretari general del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, qui des de la portada de la revista ja afirma que “És bo que els ajuntaments tinguin en compte les entitats amb experiència”, referint-se al Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya, que tant preocupa al conjunt dels ateneus i a les associacions amb patrimoni immobiliari.
“Quan millori l’economia del país” és una frase que marca el conjunt de les declaracions. Per aquell moment s’ha d’obrir el marc legal que possibiliti “tenir dret a que les línees de col·laboració del Departament puguin ajudar a un patrimoni privat s’hi s’ha posat d’acord amb el sector públic per afrontar el dèficit d’equipaments… A partir de la demanda lògica dels ateneus hem obert una interlocució més directa sobre les seves preocupacions.
“El PECCat no exhaureix les possibles ajudes per rehabilitar un ateneu. Però és important que hi hagi aquesta possibilitat perquè, si no, podríem trobar la paradoxa que un ajuntament arribi a un acord amb un ateneu i no pugui sol·licitar ajuts del PECCat”.
Per a que aquesta mútua conformitat es pugui produir, l’entrevistat considera bàsic que “un equipament no és només per als socis, sinó que la resta de ciutadans ha de tenir-hi un accés que dependrà del pacte que en cada cas es faci”.
En algun moment de l’entrevista, el secretari general del Departament, reconeix que “potser hem creat equipaments públics que no haurien calgut perquè ara son difícilment sostenibles i, també, perquè hi ha agents als municipis que gestionen tan bé o més eficientment que els ajuntaments, o amb un alt grau de consens social”.
“Ningú tindrà prous recursos per tirar projectes endavant”, afirma Lluís Noguera. “El PECCat també haurà de repensar tipologies d’equipaments estàndards, perquè està pensat al final d’una època de bonança”, prossegueix per afirmar immediatament que “Cal recuperar l’antiga idea de centre cultural, i els ateneus en son paradigmàtics: lloc de trobada, de proximitat, de culturització… que avui encara és necessari en el món digital”. A continuació planteja que “cal tenir molta flexibilitat, molt sentit de la realitat i de la generositat, en el sentit que això no es perdre poder”.
La qüestió dels pressupostos, tan importants en l’època de les vaques magres de la crisi: “És bo que en municipis que tenen entitats solvents, amb experiència i ganes, l’ajuntament hi compti i parlin. Sempre serà millor que l’entitat tingui el seu patrimoni, perquè si no serà difícil ja que els concursos per la gestió han de ser oberts”.
Sorgeix a l’entrevista que “les festes tradicionals les havia muntat el poble”, tot dient que avui tot és molt complex i els ajuntaments n’han assumit directament la gestió… “Però –reflexiona- qui fa moure una ciutat per celebrar un Sant Jordi o un Sant Joan? En època de crisi s’ha de pensar en optimitzar.”
“Serà important que la política sigui valenta, sense pors –aquí les declaracions fan una proposta concreta:- que recuperi dinàmiques de civilitat: els anys vint o trenta del segle passat, el moviment popular, tant de rics com d’obreristes, van crear infraestructures pròpies, però amb el temps han servit per a tothom. Es va produir un procés de civilització cultural en plena època industrial. Això ha continuat fins avui a molts llocs. Ara, això s’ha de fer compartint competències. La ciutadania ha de percebre que una part d’ella s’autoorganitza.
Abans de reconèixer en el darrer paràgraf de l’entrevista que de bona fe van publicar un estudi sobre bones pràctiques de gestió per al que no van ser consultats els ateneus, en ser preguntat sobre la gestió municipal que han marginat la societat civil, el secretari general de cultura surt en defensa dels ajuntaments assegurant que “sense els ajuntaments no ens trobaríem on som, amb aquest estat de benestar també en serveis culturals”, per immediatament centrar “la qüestió és que en aquells municipis en que aquests serveis només els presta l’ajuntament no s’ha acabat de funcionar be… /… Altres àmbits estan més normativitzats, però en cultura, o ens hi posem d’acord o no tirarem endavant”.
No hi ha dubta que el conjunt de reflexions fetes a la revista “Ateneus”, portaveu oficial de la Federació d’Ateneus de Catalunya, en el tram final d’una legislatura, constitueixen en si mateixes un canvi d’actitud.
