Si pensem en una pintura, llibre o escultura, gairebé de manera automàtica el cervell ens trasllada al pintor, escriptor o escultor que han fet l’obra. És gairebé inaudit, en canvi, que ens preguntem quines persones han estat necessàries en l’elaboració d’una exposició. Sovint ni tan sols es reconeixen els crèdits que les clouen, talment les mostres o retrospectives sorgissin per generació espontània.
Quan un museu antropològic vol presentar un llibre que en commemora el 75è aniversari, com va fer el Museu Etnològic de Barcelona (MEB) diumenge 28 a la Fàbrica Fabra i Coats de Barcelona, no pot caure en el mateix error. En paraules d’Antoni Serés, editor d’ Etnològic BCN, “s’ha volgut explicar el contingut del museu, però també el continent”.En les seves pàgines s’hi poden trobar entrevistes als seus màxims responsables i articles acadèmics sobre patrimoni cultural, però també la descripció arqueològica de l’edifici, la distribució museogràfica de les instal·lacions, i també el reconeixement explícit a totes les persones que en formen part.
Una voluntat de ser pròxims que es manifesta portes endins, però també finestres enfora. I és que, tal com va reconèixer Serés, “la publicació està pensada per apropar el museu a un públic familiar”. En aquest sentit s’han d’entendre els dibuixos infantils que inunden Etnològic BCN, i que esdevenen un altre dels seus trets distintius. Allunyant-se del format estàndard habitual en aquest tipus d’obres, s’ha volgut reivindicar el rol del MEB com a eina de democratització cultural.
“Som un exemple vigent de museografia social al servei de la ciutadania”, s’ha enorgullit el director Josep Fornés. Des dels seu naixement, ha destacat, el Museu Etnològic ha demostrat una “immensa porositat” per relacionar-se amb entitats i institucions de tota índole sense perdre independència. Ningú pot aventurar quin serà el seu futur, però sí que podem aferrar-nos a la certesa expressada pel mateix Fornés: “Els projectes a vegades se’ls endú el vent; els llibres, no”.
