Hem de treure’ns el barret i podríem fer-ne bocades. Són dues de les parèmies recollides en la magna obra Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) que perfectament poden usar-se per a definir aquesta publicació tan esplendorosa, fruit del treball de recopilació que Víctor Pàmies ve realitzant des de fa 25 anys. El portal es va presentar dimecres al vespre a l’Espai Vilaweb amb la participació del mateix autor, el desenvolupador web de Softcatalà Pere Orga i el lingüista Jordi Badia.
Durant l’acte, Pàmies ha llençat uns quants titulars d’impacte. “Cada dia des de fa 25 anys afegeixo cent registres en la meva base dades”. O bé: “Actualment hi tinc introduïdes 650.000 parèmies, i espero jubilar-me havent-ne registrat un milió”. Xifres estratosfèriques, sobretot si es considera el rigor autoexigit per Pàmies en el procés de catalogació. No debades, cada fitxa de la PCCD incorpora les fonts on s’ha trobat, i ocasionalment també imatges adjuntes o equivalències de les unitats fraseològiques en altres llengües.
Actualment són consultables al portal 150.000 parèmies, o el què és el mateix, 10.000 paremiotipus, definits com a “unitats fraseològiques que s’han pres com a principals de tot un seguit de variants formals, cronològiques o dialectals”. Per realitzar aquesta primera selecció, Pàmies ha prioritzat aquelles parèmies de més difícil accés pel públic. Per a construir la base de dades, ha destacat, s’ha fet un buidatge de “llibres antics, fonts orals, obres literàries, i del diari Avui“, entre altres referències. En la transcripció de les fitxes s’ha respectat completament les construccions originals, tan a nivell lingüístic -mantenint les formes prefabrianes, és a dir no normativitzades – com sociològic, no censurant aquelles parèmies que actualment considerem ofensives envers col·lectius estigmatitzats.
Orga, que anteriorment ja havia treballat en el desenvolupament web del Diccionari de sinònims i frases fetes de Maria Teresa Espinal, ha enumerat les diferents possibilitats de cerca que el portal ofereix als usuaris per a endinsar-se en aquest corpus lingüístic.
Quines possibilitats de millora té la Paremiologia Catalana Comparada Digital? A més de seguir-hi abocant fitxes, Pàmies ha contemplat la creació d’etiquetes per agrupar matèries, relacionades sobretot amb el calendari, i seguir ampliant el registre d’equivalències de les parèmies a altres llengües com a eina d’ús per a traductors. La presentació ha acabat amb unes paraules d’agraïment d’Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, qui ha lloat l’ambició del projecte i el prestigi que aporta a la llengua.
El llenguatge figurat, avui
La majoria de llibres d’estil dels mitjans de continuació aconsellen no usar parèmies (locucions, frases fetes, refranys) en la mesura que el llenguatge figurat -definit per Pàmies com “aquell que li dóna sal a una vida” – pot generar equívocs. Irònicament, els tertulians professionals tendeixen a repetir les mateixes expressions -“fer-se trampes al solitari”, “posar la pilota a la teulada”- fins a l’extenuació. En l’àmbit mediàtic, la llengua viva oscil·la entre la invisibilització i l’estereotip.
Responent a les intervencions del públic, Pàmies també ha destacat que “actualment no es creen refranys nous, perquè no els necessitem”. El paremiòleg ha conclòs que els refranys complien una funció social, la de transmetre la saviesa popular, que ara per ara és obsoleta.
