Aquest és el segon article amb què he volgut plantejar una sèrie de reflexions al voltant del document de treball Cap a un nou marc fiscal per a l’associacionisme cultural que el maig de 2015 presentava 17 propostes per simplificar i millorar la qualitat de la normativa fiscal i comptable del sector associatiu i obrir línies de debat
On situem els límits. Una refelexió ètica?
1. Cal que les entitats amb ingressos inferiors a 100.000€ estiguin exemptes de presentar l’Impost sobre societats, realitzin o no activitats econòmiques (proposta 1 del Document de treball)? Cal que els titulars d’associacions declarades d’interès cultural estiguin exemptes d’IBI (proposta 13) o de taxes (proposta 14)?
2. Preguntar-nos si la cultura ha de tenir un tractament fiscal diferenciat és fer-nos trampes al solitari. No només pel que apuntava a l’epígraf anterior, sinó també perquè hi ha més d’una cultura. Per a mi el veritable debat rau a escatir si és possible la distinció entre una cultura de dimensió lucrativa i comercial d’una cultura de dimensió social i comunitària. Aquesta distinció no té per què coincidir amb la forma jurídica (empresa o associació) del “productor” que gestiona l’”objecte cultural”.
3. És possible incorporar l’afany o no de lucre en el concepte d’explotació econòmica? De què parlem quan parlem d’associacionisme cultural? Les agències tributàries fiscalitzen serveis, empreses o associacions? Hi ha d’haver una fiscalitat no lucrativa? Trobo a faltar que la cultura s’incorpori al debat sobre el model fiscal que promouen entitats com la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària.
