No és errat afirmar que 40.930 voluntaris han fet possible que al 9-N el poble català pogués manifestar lliurement el dret a decidir el seu futur. La suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional va amenaçar de trencar la porcellana fina sobre la qual s’erigien les relacions entre els partits polítics del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Finalment aquesta unitat es va reconstituir amb l’acord per al 9-N alternatiu reformulat com a procés participatiu. Des de el Govern de l’Estat es va posar en marxa el mecanisme de la por i la via legal com a únic camí per evitar fer política, és a dir, trobar solucions per a les necessitats de la ciutadania. I és aquí quan les declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, van capgirar la situació confiant tota la força del 9-N als voluntaris i amb l’aval del Grup Promotor del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
D’una banda, aquestes declaracions van desmuntar els arguments de Madrid que interessadament equiparaven el procés participatiu a la consulta suspesa, de l’altra, el fet de destacar la resposta, eficient i ràpida, dels voluntaris demostrava no només les garanties que el procés participatiu es dugués a terme, sinó l’anhel per manifestar-se cívicament, pacíficament i democràticament. És molt significatiu que s’ha aconseguit el doble de voluntaris dels que inicialment es demanaven -20.000- i que la xifra ja pujava a 34.000 una setmana després de l’anunci.
Així doncs, si anem més enllà, la tasca d’aquests 40.930 voluntaris va començar dies abans del 9-N. Si abans ens referíem a la porcellana fina entre els partits pel Pacte Nacional per al Dret a Decidir, cal veure aquest nombre espectacular de voluntaris com a símbol d’un poble que no vol ni pot ser decebut pels seus polítics, els quals, malgrat les seves lògiques diferencies, han de seguir un full de ruta que permeti donar resposta al dret de decidir. La força esgrimida pels voluntaris i el conjunt dels catalans –més de dos milions tres-cents mil– que van anar a votar, fos quina fos la seva opció, és la principal garantia que ha de permetre entreveure a l’horitzó el dia que es pugui materialitzar la consulta.
Per tant, cauríem en un greu error en pensar que la força del poble s’ha acabat l’endemà del 9-N. Ara més que mai els catalans hem de mostrar la unió que ens caracteritza, el símbol de la qual ha fructificat en aquests 40.930 voluntaris. Cal entendre aquesta fita com una carrera de fons, on hi té un gran protagonisme el fort teixit de l’associacionisme català. És un fet la singularitat d’aquest tret, les raons del qual poden estar en com els ciutadans de Catalunya han hagut d’unir-se per crear estructures que substituïssin uns drets que al llarg de la seva història els han estat negats. I aquest és un dels aspectes que amb el procés democràtic s’ha demostrat: un tarannà associatiu que, ja sigui pel 9-N, o en d’altres ocasions ha permès tirar endavant el poble. El desconeixement d’aquesta realitat indueix a pensar que el 9-N va ser un desafiament. S’equivoquen: el 9-N va ser la demostració que aquest país el vertebra un poble que, amb el seu fort teixit d’associacions i voluntaris, sap que si anem tots agafats de la mà ben aviat decidirà el seu futur.
La demostració de civisme dels voluntaris del 9-N i del conjunt de la població que hi va anar a votar, es fa palès que la consulta catalana, no és un desafiament, sinó una necessitat democràtica, plural i present a totes les franges d’edat. Unes característiques que sempre han estat vinculades a l’associacionisme català, aquell que gràcies a la cooperació ens ha permès superar les mancances que massa sovint han assolat Catalunya. Per tant, ara més que mai aquest teixit associatiu s’ha de vehicular entre sí i deixar els individualismes per traçar el mosaic que, com a últim objectiu, estarà, com sempre ha estat així, al servei de Catalunya i les seves persones.
