A l’escola, a l’esplai o al teatre de la ciutat, amb clàssics de la dramatúrgia o amb tradicions tan arrelades a casa nostra com els Pastorets, la canalla té, en algun moment de la seva infantesa, un contacte directe amb els escenaris. L’emoció d’interpretar un paper, per petit que sigui, pot ser l’espurna necessària per despertar en els infants el cuc d’actor. Tant és així que, com explica el periodista Jordi Bordes en un reportatge al diari El Punt-AVUI, que “bona part dels nens que intervenen en les produccions professionals, més tard es converteixen en actors habituals als escenaris, al cinema i a la televisió, perquè són molts els nens que havent provat el teatre professional com si fos un joc, acaben sent actors en potència. És el planter d’enamorats del teatre”.
Però el camí no és pas tan fàcil. Els estudis que cursa el menor, la possible afectació psicològica i el descans són elements clau per rebre el vistiplau del departament de Treball de la Generalitat: “la legislació és molt rigorosa i exigeix que els papers dels menors de 16 anys es reparteixin entre tres nens, cosa que multiplica dificultats. Cal que les famílies estiguin molt conscienciades i, potser per això, es prodiguen les aparicions de fills d’actors i directors en repartiments. Evidentment, tothom té clar que només és possible el teatre quan no suposa un obstacle per als estudis”, apunta el periodista. Cal, doncs, una voluntat explícita per part dels pares per tirar endavant la hipotètica carrera artística del menut. I també per part de qui els selecciona. “Per buscar els candidats, recorren a les agències de càsting i també a les escoles de teatre infantil, que és on troben els actors amb més coneixement de la disciplina necessària per a assajos i funcions”, explica Bordes. Aquestes traves expliquen per què en teatre, generalment, en els repartiments s’eviten els papers de menors, o s’intenta que els interpreti algun adult amb veu aflautada, remarca el periodista.
En el reportatge, titulat El planter del teatre, Jordi Bordes narra l’experiència de diversos actors catalans que van començar de menuts dalt d’un escenari i que ara protagonitzen sèries de televisió d’èxit o participen en muntatges teatrals de prestigi. Però no obvia el risc de fracàs d’aquest planter, i també algun cas d’actors que tot i tenir possibilitats de seguir fent carrera han preferit abandonar aquest món.
En l’article es recull el testimoni del coordinador artístic del TNC, Ignasi Camprodon, que ha seguit de prop totes les incorporacions de la canalla en els repartiments del teatre públic. Remarca que hi ha molta prevenció per assegurar-se que no hi hagi cap ombra d’explotació laboral infantil per part dels familiars, que són els que cobren el sou dels menors de 16 anys. Al TNC disposen d’un equip específic per als menors, que els acull, els entrena i els cuida seguint les indicacions de direcció. “Són mestres de teatre i també pares, cosa que garanteix un tracte proper i mesurat amb l’edat de cada actor. Fan de pares d’actors, no de cangurs”, rebla Camprodon.
Enllaç complert a l’article
