Sempre que passen esdeveniments d’aquesta mena ens quedem colpejats, sense reacció immediata, amb el convenciment íntim que es tracta d’una enorme injustícia, que nosaltres, i especialment la Muriel i els seus familiars, no ens ho mereixem. Inexorablement sempre es repeteix el mateix. Fa tan sols uns mesos, a l’Ens vàrem perdre el que va ser el nostre president fundador, Antoni Carné. Amb la marxa de la Muriel tornem a tenir aquesta sensació d’impotència i sentiment de profunda injustícia que representa la pèrdua d’aquests referents, perquè no podran veure i viure els resultats de la nostra lluita, que ha estat la seva, i no la puguem gaudir plegats.
L’Ens tenia des de 2010 un conveni de col·laboració amb l’Òmnium Cultural. Si bé fou signat en temps del president Porta, va ser ratificat quan la Muriel va prendre el relleu en la presidència. Des d’aleshores ambdues organitzacions hem anat coincidint i coparticipant activament, si bé cadascuna en el seu espai específic.
Òmnium i l’Ens som dues organitzacions ben diferenciades que, això no obstant, compartim la preocupació per la llengua, la cultura i la identitat nacional i som sensibles a l’actualitat que pot afectar el model de país que caracteritza Catalunya, actualitat que va portar a la Muriel a deixar la presidència d’Òmnium per incorporar-se activament i directament dins d’aquesta aventura col·lectiva que significa la lluita per un país independent; un procés i un moment que des de l’Ens també el vivim activament.
Des del record i el reconeixement de la seva aportació i actitud constructiva, manifestem el nostre dolor i condol als seus familiars, amics i al país sencer.
Que en pau descansi.
