Als Pirineus, l’acordió va ser un instrument molt important i cabdal per tal de celebrar les seves festes, ja que aconseguí que la gent dels pobles es reunís per escoltar la seva música i, per tant, cada municipi tenia un habitant encarregat d’aprendre a tocar l’acordió. Aquesta pràctica es va estendre per tot Catalunya.
Després de la segona guerra mundial aquest instrument va desaparèixer en gran part del territori europeu, però es va mantenir a les zones muntanyoses. A la península ibèrica, l’ús de l’acordió va continuar al nord de Portugal, al País Basc i, precisament, al Pirineu lleidatà.
