Tocaven en les capelles reials i religioses, guanyant-se el favor dels poderosos per a guanyar-se la vida. Però també els hi agradava amenitzar la vida de les persones humils improvisant cançons i balls. Foren els encarregats d’interpretar les peces dels trobadors quan els joglars foren expulsats de les esglésies. Originàriament, anaven “armats” amb timbals, xeremies, tarotes, baixons (fagots primitius), flabiols i tamborins. Sense la seva existència és impossible entendre les cobles contemporànies. Lògicament, estem parlant dels ministrils.
L’ofici de ministril (o ministrer, segons la comarca) ha estat reivindicat els darrers anys. Francesca Roig i Xavier Orriols van publicar Músiques de Ministrers (2012, DINSIC Publicacions Musicals), en el sí de la col·lecció Calaix de solfa. El recull de partitures aportat per Orriols i Roig demostra la gran versalitat dels ministrils, músics capaços d’acompanyar les màximes autoritats sense menysprear els seguicis populars. Entre la trentena d’obres presentades, es poden consultar la Marxa dels Reis d’Aragó, la Marxa de les autoritats, el Ball de l’Àguila de Barcelona, la Tocada de Processó de Verges o la Jota de Pobla de Massaluca.
La ciutat que probablement ha fet més feina per recuperar la figura dels ministrils és Tarragona. Sans Edicions va publicar Melodies de la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Músiques per a cobla de ministrers i altres formacions d’instruments tradicionals. El llibre, a cura de Roser Olivé, reuneix catorze peces pensades per fagot, sac de gemecs, violí i trombó. Un recull on destaca dues peces de Pere Alberch “Vila” (1517 – 1582) i Giovanni Pierlugi da Palestrina (1525 – 1594). En la mateixa editorial, Olivé també ha publicat Cobla de ministrers del consell municipal de la ciutat de Tarragona: músiques de protocol i tocs solemnes.
Ministrils del segle XXI
Les formacions de ministrils contemporànies responen a diferents perfils i contextos. A Tarragona, on ja hem vist que s’ha documentat extensament la seva presència històrica, juguen un paper destacat en el Seguici Popular de Santa Tecla. La seva cobla marca el ritme del Ball de la Cucafera (1381), el Ball de Cossis (1403) i el Ball dels Set pecats capitals (1407). Des que Tarragona va recuperar la Cobla de Ministrers del Consell Municipal l’any 2002, la seva presència cada cop és més visible.
A Terrassa, els Ministrils del Raval aposten per una posada en escena més innovadora. Malgrat moure’s en els esquemes de la cobla de tres quartans ampliada, també afegeixen instruments moderns, com ara la bateria, la guitarra i el saxòfon. Fundat el 1988, el conjunt egarenc compta amb una llarga trajectòria que li permet combinar formats tradicionals (cercaviles o balls d’envelats) i moderns (concerts, balls modernistes…).
Acabem aquesta mostra representativa de ministrils contemporanis al Maresme. Ministrers del Sabre comparteix la versatilitat dels Ministrils del Raval, així com la seva facilitat per adaptar-se a escenaris distints: cercaviles, teatres, centre cívics, concerts—. Entre el seu repertori, destaca l’espectacle Història d’uns músics, que repassa l’evolució de la música dels ministrils en dos grans blocs: “Goliards i Ministrers” fa un recorregut a les músiques medievals i del Renaixement, caracteritzades pel seu elogi a les dones, l’amor, el vi i la bona vida; la segona part, La Cobla dels Ministrers, repassa l’evolució de les cobles de tres quartans des del segle XVIII fins a l’actualitat.
