El món econòmic català està preocupat perquè té por de perdre el mercat espanyol pels productes i serveis procedents de Catalunya. No se si se n’han adonat, els nostres gestors econòmics, que després de l’Onze de Setembre d’enguany hi ha hagut un trencament manifest amb Espanya, tant si esdevenim independents com si seguim ocupats (ara més que mai tindríem consciència d’estar ocupats, si no es resol bé la situació creada). Una vegada clarificat el mercat espanyol de productes i serveis catalans per part de la societat espanyola es pot derivar una reacció negativa més o menys llarga. L’hidalguia mal entesa del mon castellà, acabi com acabi el nostra plet, deixarà de comprar-nos de cop o paulatinament i segurament després, també a poc a poc, podrà recuperar-se el mercat espanyol. Per tant, de manera urgent, tot el moviment econòmic s’ha d’enfocar de cara el món, ja que el mercat exterior és molt més ampli i dur, però menys difícil, ara mateix, que l’espanyol. Un fet que ara ja no se li escapa a ningú. Els esdeveniments de la nostra festa nacional ho van decidir.
Per tant, suposant que més aviat o més tard podem quedar fora de l’euro, de moment potser aquesta condició ens faria més competitius, encara que ràpidament Europa ens demanaria d’entrar, ja que seríem un competidor seriós. I si no fos així hauríem de sobreviure en un mercat gran i difícil: el món. Potser Espanya hauria de sortir de l’euro per poder ser més competitiva, però això ja no dependria dels catalans.
Del que hem de ser conscients és que la relació interpeninsular s’ha trencat i que podrem esperar que determinades situacions seran noves i greus. Un exemple pot ser un tancament del turisme procedent de l’interior peninsular i que caldrà suplir ràpidament, perquè les reaccions poden ser fulminants. Ara ja estem avisats. Una reculada de les nostres propostes alliberadores no serviria per refer les relacions comercials amb Espanya.
La nostra situació geogràfica pot endolcir les relacions amb València, Murcia, Almeria i fins i tot amb l’Aragó, ja que els convindrà servir-se del corredor mediterrani des de ben aviat per tal de poder exportar els seus productes, un eix encara deficient. Com això, moltes altres vessants positives de la nova condició del nostre país de segur aniran sorgint.
El que està clar és que la situació ha fet un tomb d’una dimensió imprecisa i engrescadora, i que no és possible tornar al passat
