El 16 de febrer es celebrà al Parlament de Catalunya la sessió informativa de la Comissió de Cultura i Llengua, amb la compareixença, a petició pròpia, del conseller de cultura Ferran Mascarell, per a informar sobre els objectius i les actuacions que ha d’impulsar el seu departament. La Sala de Grups era gairebé plena quan el nou conseller exposà durant una hora i quart les línies mestres que marcaran la seva gestió durant la legislatura tot just encetada. Definí la seva acció de govern com a «continuista i renovadora», exposant els binomis ‘cultura–país’ i ‘cultura–benestar’ per a expressar que aquests principis estan íntimament lligats. «Vivim un moment molt dens i interessant de la cultura catalana», manifestà «tot tenint una taca cultural molt important en el territori», amb 200.000 o 300.000 persones vinculades al món de la cultura i unes «marques i icones d’àmbit nacional, estatal i internacional molt potents». La creativitat, els emprenedors, el sector associatiu, els equipaments culturals i la indústria cultural, són aspectes molt positius i a fomentar en l’acció directa del seu departament.
«El nostre àmbit cultural té talent, però té un mercat petit», assenyalà. «Consumim força cultura, però amb nombres absoluts petits.» També remarcà que encara no s’ha posat mai la cultura en l’eix central del poder polític, tractada tot sovint com un ornament i aplicant-hi una inversió per càpita inferior a la dels països del nostre entorn. Així i tot, «tenim un cert risc de retrocés».
Respecte al tema econòmic, el conseller Mascarell manifestà que, davant les circumstàncies, el departament efectuarà una retallada global del 10 % en les seves despeses i subvencions. Insistí que no serien lineals, però que es retallarien despeses internes, supèrflues i sumptuàries, així com les subvencions a les entitats. Es reduirà el sistema i s’evitaran duplicitats, amb l’establiment d’un «sistema de finestreta única per a gestionar totes les subvencions». També disminuirà entre un 15 % i un 20 % l’aportació de la Generalitat a les grans corporacions culturals del país i potser es congelaran alguns projectes.
En el capítol de propostes, el conseller exposà com a gran objectiu aconseguir un «gran acord nacional per la cultura», una vella aspiració que vol fer realitat amb l’ajut dels grups parlamentaris i la implicació de tot el país: entitats, partits polítics, administracions, etc. «Caldrà una internacionalització de les nostres produccions culturals, una cooperació amb totes les administracions ¡ una estratègia comuna per a assolir els objectius i buscar l’equilibri territorial per a la cultura.»
Finalment, i abans de la resposta a les intervencions dels respectius portaveus dels grups parlamentaris, Ferran Mascarell va fer un repàs dels diferents organismes i àmbits en les competències del seu departament: CONCA, ICIC, patrimoni (amb la creació d’una agència que gestioni aquest àmbit), cinema, Institut Ramon Llull, política lingüística, etc. «Respecte al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC)», precisà, «hi caldrà una modernització».
En les seves intervencions, els diferents grups parlamentaris han agraït el tarannà del compareixent i han expressat la disposició positiva per a arribar a un consens en l’acord nacional per la cultura de Catalunya. La diputada Prados, del PSC, lamentà la pèrdua de l’àmbit dels mitjans de comunicació en el si del departament i demanà que es garanteixi i millori l’accés a la cultura per part dels ciutadans i concretant que s’ha de tenir confiança i compromís amb el teixit associatiu del país. Per la seva banda, les diputades Garcia i Alegret, del PP, expressaren preocupació per la sectarització i la intervenció en l’àmbit cultural. Van lamentar l’absència de la llei de mecenatge i van titllar el conseller de massa ideològic. La polèmica lingüística també ocupà part de la intervenció i demanà que no es creïn problemes on no n’hi ha.
Dolors Camats, d’IC-EAV, trobà a faltar l’accent sobre l’accés a la cultura i dubtà que fos adient que política lingüística torni al Departament de Cultura, atès que és un aspecte transversal que l’ultrapassa. Demanà explicacions sobre l’abast de la reducció del 10 % en les subvencions i recalcà que el departament vetlli pel retorn dels papers de Salamanca que pertanyen als ajuntaments i que de moment no són als acords de retorn. També interpel·là el conseller respecte del cas Palau i les seves repercussions en el món de la cultura. Pere Bosch, d’ERC, donà les gràcies al conseller pel tarannà i per no haver fet negacionisme de la feina feta en el passat recent del departament. També demanà concreció en el tema del 10 %, en el del CONCA, en el cas Palau de la Música i apuntà el perill de retrocés en les metes assolides respecte a la llengua.
Antoni Strubell, d’SI, considerà poc concret el discurs del conseller. El partit donarà suport a un acord nacional per la cultura i demanà més ajuts per a la cultura catalana en un país sense estat. La llengua hauria de formar part de les prioritats i explicà que un grup d’experts reunits recentment han declarat el perill que continua existint envers la llengua catalana. Demanà el retorn de tots els papers de Salamanca i que el Departament de Cultura prengui un compromís entre el món polític i el lingüístic. També expressà la seva disconformitat que siguin retirats els ajuts per a aprendre la sardana a les comarques gironines, on entre 500 i 800 alumnes es poden quedar sense l’ensenyament d’aquest patrimoni de tot Catalunya. També es mostrà preocupat per l’espoli de patrimoni fotogràfic que exerceix l’Estat envers els elements culturals de Catalunya.
Finalment, la diputada Ponsa, de CiU, valorà els diferents aspectes de la compareixença del nou conseller, apostant perquè la cultura esdevingui el centre de la vida política del país i que serveixi per a fomentar marcs de convivència. La finestreta única és un aspecte demanat pel sector associatiu, el qual és molt notable en el territori. També demanà que es tingui en compte l’accessibilitat a la cultura per part de les persones discapacitades.
El conseller Mascarell agraí les paraules i les reflexions dels representants dels diferents grups parlamentaris i acollí positivament les diferents propostes en la línia d’arribar a un gran acord per la cultura, construint ponts de diàleg envers l’acord. I quan podia sorgir un punt de fricció, com va ser el cas Palau, es mostrà partidari d’esperar al final del procés judicial.
La compareixença del conseller Ferran Mascarell portà al Parlament una bona representació del seu equip, algunes personalitats culturals vinculades al Consell de Cultura i una representació de les federacions implicades en l’Ens de Comunicació Associativa, amb els quals van parlar amablement, juntament amb el secretari general del departament i el nou director del CPCPC.
