L’acte comptà amb la presència del conseller de Cultura Ferran Mascarell; de la degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet; del president de la Fundació Paco Candel, Pere Baltà, així com també dels membres del Patronat de la fundació que actuaren com a jurat del Memorial. Per part dels guardonats, recolliren el premi Joana Cahner, en nom del seu pare Max Cahner; la Pilarín Bayés personalment; en Salvador Casals i Antoni Carné com a presidents dels Ateneus i l’Ens, respectivament. També hi hagué dues mencions especials que recolliren Pilar Bertran, com a editora d’Edicions 62, editorial que va publicar Els altres catalans; i Eduard Fornés, creador d’Editorial Mediterrània, per la seva tasca en pro de la cultura catalana. Consulta la decisió del jurat.
En el torn de paraules, Ferran Mascarell mostrà la seva satisfacció per presidir un acte amb tantes institucions representatives del país, fent notar que totes elles tenen el denominador comú de la figura de l’homenatjat Max Cahner. Pel conseller de Cultura, persones com Cahner, Pilarín i entitats com els ateneus o l’Ens, són la demostració que Catalunya “s’ha construït de sota cap a amunt” generant primer unes estructures de societat que van “fonamentar i garantir la continuïtat de la cultura” i, després, en democràcia, les estructures d’estat. Mascarell ha destacat la funció cabdal dels ateneus i de Cahner en aquests dos àmbits, així com també la figura de Pilarín com el patrimoni dels valors d’una Catalunya “que tan bé sintetitza –la ninotaire- i amb la qual els catalans ens sentim molt ben representats”.
Neus Bonet introduí l’acte agraint que la Fundació Candel celebri un cop més aquest acte a la seu del col·legi en un dia de concòrdia i multiculturalitat com el de Sant Jordi. En aquest mateix sentit s’expressà Pere Baltà, fent palès que en Paco Candel “va agrair moltíssim que el fessin Periodista d’Honor del Col·legi”. D’altra banda, Baltà també recordà la basta biografia de Max Cahner i el paper que va tenir en la potenciació dels ateneus que “varen vertebrar el país i la cultura populars”. De l’Ens destacà la capacitat d’aglutinar més de vint-i-nou federacions i el reconeixement que n’ha fet la Unesco com a institució de vertebració cultural més potent del món. I de la Pilarín, recordà la seva primera exposició a Expocultura el 1982, on tant Baltà com Cahner hi van estar implicats.
Per ordre d’intervenció dels guardonats, Eduard Fornés recordà la seva vida dedicada als llibres havent editat més de 1.600 títols en català amb el segell d’Editorial Mediterrània. Entre ells les Petites Històries, promogudes pel mateix Max Cahner i que va encarregar il·lustrar a la Pilarín. Actualment ja n’hi ha prop de 300, traduïdes a molts idiomes i amb rècords de vendes, entre les quals es troba la d’en Francesc Candel.
Pilar Bertran explicà que el 2012, coincidint amb els 50 anys d’Edicions 62, van fer una llista del llibres de l’editorial que havien marcat època, entre els qual s’hi trobava Els altres catalans. Bertran assegurà que passa poques vegades que un llibre es pugui trobar ininterrompudament a les llibreries durant tot aquest temps.
Antoni Carné confessà sentir gelosia per no haver pogut tractar directament Paco Candel, ja que encarna els valors del periodisme de proximitat i de cohesió social amb el quals va néixer l’associació que representa. En aquest sentit, Carné destacà que l’Ens se sent hereva de la tasca que han fet persones com Candel i també Huertas Claveria o Pepe Encinas.
Salvador Casals, destacà el reconeixement social del premi, cap a uns ateneus que sovint se’ls tendeix a associar massa amb aspectes lúdics. En aquest sentit, Casals reivindicà “la societat civil catalana real” que representa la seva federació i expressà la voluntat que en el segle XXI els ateneus estiguin amatents a les necessitats de la nova immigració “no només obrint les portes, si no, si cal, sortint a buscar-los” per a la seva integració. La Pilarín explicà que la seva família Bayés de Luna “venim d’una escudella barrejada” i que quan va llegir Els altres catalans es va sentir plenament identificada. També recordà que va conèixer Candel compartint el jurat dels premis Serra i Moret, i que van tenir una afinitat absoluta. D’ell en destacà el respecte pels diferents punts de vista i la contribució a la integració de Catalunya. Per la Pilarín és una alegria que després de tants anys la Fundació Candel mantingui tant viu el seu esperit.
