La proposta s’emmarca dins el cicle Estació Amades que l’Associació Cultural Joan Amades organitza a l’AEEF del carrer Avinyó de Barcelona.
El passat 19 de Setembre va tenir lloc Barcelona la conferència “el cant improvisat” a càrrec de Marta Ibáñez Fuentes, una experta i rigorosa investigadora i coneixedora de diferents àmbits de la nostra cultura popular i tradicional. Però en aquesta ocasió va venir acompanyada de l’etnomusicologa Anaís Falcó i el músic Christian Simelio, que van fer una demostració en viu i en directe, que va convertir una activitat ja deliciosa en una absoluta exquisidesa.
Marta Ibáñez va descobrir a l’auditori de l’AEEF els ets i uts del que coneixem com a cant improvisat o cançó improvisada, una pràctica que consisteix a cantar versos que s’improvisen al moment mateix d’interpretar-los. El públic va poder apropar-se de forma amena als diferents gèneres que es conreen a casa nostra i la seva relació amb altres formes versades emprades en rituals festius. Així jotes, corrandes, garrotins, nyacres, perdiuetes, cançons de pandero… i fins i tot pastorets, caramelles, versots, balls parlats, van fer-se presents a la sala davant d’un públic cada cop més entregat. També i com no podia ser d’altra manera, Ibáñez va fer una aproximació a la resta dels Països Catalans, a la glosa de les Illes i a les singularitats de les albaes del País Valencià. Per finalitzar el repertori fins i tot va oferir unes pinzellades dels Bertsolaris del País Vasc.
En aquest recorregut per la cançó improvisada, també hi va haver espai per parlar de l’actualitat associativa que s’ha generat al voltant d’aquest fenomen, que poc a poc va guanyant adeptes. Tant és així que s’organitzen esdeveniments, com trobades i concursos, la lliga de Cor de Carxofa, Concurs de garrotins a Sabadell, a Espolla, l’experiència dels Transglosadors, i també l’impacte positiu que te la seva pràctica en el món de l’ensenyament.
Per acabar, l’Anaís Falcó, violí en mà, i Christian Simelio van fer una demostració dels diferents gèneres a partir de versar amb aquells temes i paraules que el públic els proposava. Tot plegat, una vetllada molt interessant, compartida, i divertida que no va deixar indiferent ningú. El millor indicador de la recepció favorable del públic van ser els somriures d’orella a orella amb que els assistents s’anaven acomiadant un cop finalitzada la conferència.
2
