Amb l’arribada del llibre electrònic hi ha qui recorda Maquiavel i, fent una interpretació interessada de la frase més coneguda del escriptor florentí, declara que, si el que volem és fruir de la lectura, tant se val fer-ho amb un nombre indeterminat de fulls de paper o en una pantalla de mides semblants a una plana de llibre de butxaca, i pontifica que el fi (llegir per plaer o per obligació, per a conèixer una història o per a aprendre una lliçó) està per sobre del mitjà emprat per a assolir-ho. D’opinions al respecte, com és de desitjar, n’hi ha de tots colors. El cert és que el món editorial es troba força esvalotat amb la irrupció de l’e-book. Dia rere dia surten profetes augurant la fi del llibre de paper i, amb ell, d’unes quantes professions i oficis, a banda de la pèrdua d’una gran quantitat de llocs de treball.
Els profetes argüeixen que sempre ha passat igual. Dintre del mateix sector bibliogràfic, precisament, l’invent de Gutenberg va fer inútil la tasca dels amanuenses. Potser li ha arribat l’hora a la impremta, per greu que ens sàpiga als que romànticament no desitgem la mort de la lletra impresa, i per molt contradictori o paradoxal que resulti dir això en una publicació digital com Tornaveu.
Les previsions més agosarades (i pessimistes) sobre els efectes de l’e-book preveuen, per un costat, la supervivència amb prou feines de l’editor, l’agent literari, el traductor i el corrector d’estil; i, per un altre, la desaparició de les llibreries (o la seva reconversió en botigues de llibres vells) i tal vegada els dissenyadors de cobertes i els comentaristes de solapes i contracobertes. Es parla també que ens quedaríem sense la diada de Sant Jordi tal com la coneixem i hem viscut tants anys. A manca de textos de paper i en absència de llibreters venedors, no es muntarien les paradetes amb autors que signen llibres als seus lectors, ni amb taules plenes de llibres que reclamen l’atenció dels ciutadans que omplen els carrers principals i fan del 23 d’abril la jornada laboral més festiva de l’any.
Avançant-nos a l’hecatombe, em permeto suggerir una proposta per a evitar o limitar, si més no, la tragèdia anunciada. Consisteix a donar un protagonisme destacat al dissenyador de cobertes, fins i tot al comentarista de contracobertes, i a demanar als fabricants de lectors de llibres electrònics que, a les fundes protectores d’aquests aparells, s’hi pugui acoblar la coberta (de paper o cartró) d’un llibre convencional. Ja disposaríem aleshores d’un suport físic, tangible, on l’autor podria estampar l’autògraf i dedicar l’obra al lector, i amb el qual es cobririen les taules de les paradetes dels venedors d’e-books presentats en format targeta de memòria o pen drive i que incorporarien ben visible, com a reclam i signe d’identificació de l’obra literària, la caràtula del llibre, que, com és lògic, per un costat mostraria la imatge de l’equivalent a la coberta i, per l’altre, el text propi de tota contracoberta. D’aquesta manera, el lector podria emmagatzemar gastant poc espai els llibres pendents de lectura o ja llegits en àlbums com els de les fotos, decorar al seu gust els prestatges de la saleta amb les portades triades o també el seu lector d’e-book proporcionant-li aparença de llibre clàssic. En definitiva, acabaríem guanyant la partida a Maquiavel fent palès que els mitjans no són menyspreables, en molts casos justifiquen per si mateixos el fi i en tots el fan possible.
