El lingüista i especialista en l’obra de Torres, Jordi Mir, explica que: “és important dins la poesia lírica catalana pel moment històric en el qual elabora la seva obra i per la seva mort prematura”. També destaca: “és el creador d’un treball literari en el qual predomina una poesia esperançadora davant la desolació de l’època per la Guerra Civil”.
Autor d’una poesia: “de perspectiva i paisatge existencialista, l’homenatge que l’UCE fa a Màrius Torres demostra que té la sensibilitat de recollir valors que en el seu moment no van ser reconeguts”, assegura Mir.
Màrius Torres (1910-1942), poeta en l’òrbita del simbolisme, es va interessar de ben jove per la literatura i va estudiar medicina. Als 25 anys va emmalaltir de tuberculosi i el 1935 va ingressar en un sanatori, on conegué Mercè Figueres, que l’inspirà tota la sèrie de poemes “Cançons a Mahalta”. La seva producció poètica, amb el títol Poesies es va publicar pòstumament gràcies a l’amic, escriptor i editor, Joan Sales. Hi predominen temes com la música, l’art o la natura, que permeten una reflexió sobre la vida, el sentiment i la mort.
