Una veu tan autoritzada com la del professor Josep Maria Solé i Sabaté, que fou director del Museu d’Història de Catalunya, destacat investigador de la Guerra Civil o eficient conductor de programes radiofònics d’àmplia audiència—per a citar algunes de les qualitats que el fan per si mateix un referent, amb molt de camí per endavant, encara—, reivindicava des de la primera pàgina del «Butlletí de l’UEC» del mes de juny els valors i l’origen cultural de l’excursionisme:
«Des de fa 160 anys, de l’autoestima cultural i d’un impuls econòmic general d’eufòria, l’excursionisme ha estat a Catalunya un element cabdal per a conèixer l’entorn, els espais naturals, sempre acompanyat per un ferm criteri amb voluntat de saber, al qual no se li pot negligir voluntat científica; alhora es posicionava de forma precisa i clara en un indiscutible amor al país. S’enfortí la defensa del patrimoni cultural, el coneixement de les comarques més allunyades i l’intercanvi de coneixences i, també, un catalanisme que s’expandia en ell.
»Afectà tots els grups socials, des de les professions liberals i comerciants fins a menestrals i obrers. De totes les classes socials van aparèixer excursionistes. Fet que s’anà estenent per ciutats i totes les comarques del Principat. Els seus fills seguiren l’impuls inicial dels pares i, en èpoques de dictadura i manca de llibertat, l’excursionisme fou escola de ciutadania, civisme i indiscutible compromís nacional.»
Solé i Sabaté prossegueix afirmant que «l’excursionisme activà la cultura i defensà el patrimoni quan el conjunt de la societat s’enlluernà amb el desarrollisme», i conclou més endavant que «ara l’excursionisme està en un cul-de-sac. No viuen un bon moment els esplais, caus i tots els centres que eren planter d’excursionistes». Justifica aquesta sentència pessimista amb l’allau d’activitats esportives per a nanos i joves, les xarxes informàtiques, la televisió i un cert deixatament dels pares i una certa crisi de les propostes de l’Església en aquest sector.
«L’excursionisme es basa a participar de l’amor a la natura. Ha de tornar als orígens», afirma Solé i Sabaté amb convenciment, citant els casos de França, Alemanya, els Estats Units o Austràlia, on l’excursionisme té una salut de ferro i s’obre a tothom, des dels participants a les estructures de tots els nivells de l’Administració, fins i tot pels valors que té com a font d’ingressos i desenvolupament de l’activitat turística relacionada. I acaba: «L’excursionisme va triomfar perquè tocà el cor i la fibra de la gent; ara, altre cop, en plena crisi, és una gran oportunitat per a redescobrir la natura per a molta gent desencisada d’uns cants de sirena consumistes que són pa per avui i misèria per demà.»
