El vespre del 19 d’agost, l’Obra Cultural de l’Alguer va presentar a l’auditori de la Universitat Catalana d’Estiu el Grup Teatral Juvenil El Teló amb la representació de l’obra de Gaví Ballero, “Lu Furisté” (Lo Foraster).
Als anys cinquanta després del desastre de la Segona Guerra Mundial, la societat algueresa va reanimar-se i trobà en la cançó i el teatre popular una oportunitat per divertir-se i afrontar la dramàtica crisi econòmica.
Fundador del teatre musical alguerès serà Gaví Ballero, prolífic autor de diverses obres populars que troba en la vida de cada dia la inspiració per divertents comèdies, entre aquestes Lo Foraster, que parla del retorn a l’Alguer de un emigrant alguerès que per la manera de vestir, de parlar i per l’abundància dels diners que porta, ve individuat com un “americà”.
La història, rica de referiments a la vida de l’Alguer de aquella època, lo coinvolgiment de nombrosos personatges algueresos coneixuts, s’esvolgeix a Café Central enmig de la ciutat i al “Bagneto”, establiment balneari, llocs de trobada de la burgesia algueresa.
La comèdia és enriquida de força cançons del repertori popular de l’Alguer.
El Grup Teatral Jovenil El Teló, de l’Obra Cultural de l’Alguer, coordinada per Joan Irranca, mestre acompanyador al piano Lucia Priami, és format de 11 joves de edat entre 11 i 14 anys. Los minyons que reciten lo text original en alguerès són tots italians parlants, l’esforç en aquesta ocasió de aprendre la recitació en llengua és estat important, han contribuït a fer això les famílies i sobretot la paciència demostrada del coordinador Joan Irranca.
Lo text escrit es va proposar als espectadors i fou adaptat a les normes ortogràfiques de la llengua catalana, mantenint, però, les frases idiomàtiques de l’alguerès. La comèdia era estada escrivida per la comunitat algueresa, amb parts que estropellant altres llengües (italià, anglès) que no sempre són completament enteses de un públic català: “També per ajudar-ne la comprensió havem substitulat en negreta aquelles paraules que mos són pareixudes més allyades del català continental, cercant de fer comprendre lo més que era possible les batudes, sense violentar lo text original, no sempre pensem d’ésser li reseixits, en alguns casos havem triat de deixar lo text com és estat escrivit, perquè amb l’adaptació se foren perdudes aquelles partcularitats, que poden fer somriure i divertir”.
