L’Alguer és un dels territoris de cultura catalana on la nostra llengua coneix una situació de més fragilitat. No obstant això, sóc optimista.Com ja va ressaltar Tornaveu al núm. 16, l’Obra Cultural de l’Alguer va presentar a l’auditori de l’UCE d’enguany el grup teatral juvenil El Teló, que va representar l’obra de teatre Lo forister. La companyia està formada per onze joves d’entre onze i catorze anys. No vull, en aquest article, entrar a comentar el mèrit artístic dels actors ni el valor intrínsec de la tasca de recuperació d’obres nostres poc representades. En canvi, m’agradaria ressaltar el clar valor afegit que té aquesta iniciativa. Com comentava, la situació lingüística a l’Alguer és difícil i, com a prova un botó, els nois de la companyia de teatre són italianoparlants i aquest ha estat el seu primer contacte amb la llengua. Malgrat això, aquests nois a través de l’UCE i dels merescuts aplaudiments que van rebre tornen a Sardenya amb una visió dignificada de la seva llengua i segur que també la transmetran als familiars i a les amistats. Per això, sóc optimista.
A l’Alguer, el català ha de passar de ser la llengua dels vells a una llengua de retrobament de les arrels, de cultura i també de dinamisme econòmic. Sí, també econòmic: en aquest territori es desenvolupa un turisme de catalans d’arreu que busquen de ser tractats en aquesta llengua. En aquest sentit, els algueresos, sigui quin sigui el seu origen, cada cop més veuen la llengua catalana com un argument comercial. Per això, sóc optimista.A més, cal precisar que la iniciativa del teatre, com moltes d’altres, ha sorgit de l’Alguer i per a l’Alguer. I cal fer especialment esment de l’Obra Cultural de l’Alguer que actua com a catalitzador de totes les iniciatives culturals i identitàries que es generen en aquell racó de Sardenya. Segurament necessiten i necessitaran el nostre ajut, però per a arribar a bon port és completament imprescindible que siguin els mateixos algueresos que decideixin cap on volen avançar i a quin ritme. Per tots aquests motius, tan sols puc ser optimista pel que fa referència a la situació del català a l’Alguer.
