Sant Vicenç Ferrer i el Comte Mal són, juntament amb el rei En Jaume I, els personatges més destacats de les llegendes mallorquines, la petjada dels quals perdura a la literatura i a l’imaginari popular de les Illes. El primer, valencià d’origen, anà a predicar a Mallorca el 1413, a instàncies de les autoritats religioses de l’illa, les quals consideraven que gran part dels seus habitants vivien una situació espiritual deplorable. La seva fama de predicador capaç de commoure les consciències s’havia estès a gran part d’Europa i el sol·licitaven de tot arreu. El Comte Mal, per contra, va ser condemnat a vagar durant tota l’eternitat com una ànima en pena sobre un cavall negre que treia foc per la boca i els ulls, per a redimir les seves malifetes: una relació amorosa amb una monja i l’impagament de deutes.
Són l’àngel i el dimoni de la cultura popular mallorquina, i protagonitzen el curs monogràfic que ofereix l’Obra Social de Sa Nostra durant el mes de març. Al web de l’entitat hi podem trobar una entrevista amb els dos professors que impartiran el cicle, la historiadora de la UIB Caterina Valriu i l’escriptor i especialista en història i literatura mallorquina Tomàs Vibot.
Caterina Valriu argumenta que “la mentalitat popular funciona per arquetips, per models de conducta. Així, tenim una mena d’esquema mental de quines característiques són pròpies d’un heroi, d’un agressor, d’un sant, d’un mestre, etcètera. I en aquest sentit, en la mentalitat popular Sant Vicenç Ferrer és el model de sant, savi, just, bo, en connexió directa amb la divinitat, mentre que el Comte Mal s’ajusta al model d’agressor i d’ànima condemnada a purgar els pecats que va cometre en vida”.
Per la seva banda, Tomàs Vibot remarca la vigència d’aquests arquetipus i de la llegenda com “una forma popular d’interpretar el passat i d’explicar el món”. “A través de les llegendes s’expliquen fets singulars o inexplicables, es mitifiquen personatges o es donen patrons de conducta. Les llegendes, però, no són un fet únicament dels passat sinó que són una forma cultural encara ben viva avui, en les anomenades llegendes urbanes o contemporànies. Però ara la seva transmissió ja no és només oral, sinó que també circulen a través dels mitjans de comunicació actuals, com la premsa o Internet”, sentencia.
La vigència d’aquest àngel i dimoni en l’imaginari popular actual és evident: “Són dos personatges presents tant en la literatura culta com en la popular. Especialment el Comte Mal, que és la versió mallorquina del Comte Arnau català, ha inspirat sovint els nostres poetes. Recordem, per exemple, l’extens poema narratiu de Guillem Colom, titulat precisament El Comte Mal. És un personatge present també en la narrativa i el teatre. Pel que fa a la cultura popular, trobam un important corpus de llegendes protagonitzades per sant Vicenç Ferrer a Mallorca”, rebla la professora d’Història de la UIB.
