Tornaveu ha seguit acuradament el programa d’actes del 50è aniversari de la publicació del llibre Els altres catalans de Francesc Candel, obra que es considera una peça fonamental del model de cohesió social de Catalunya, com ha quedat ben palès pel ressò de la celebració als mitjans de comunicació, des del mateix moment que s’inaugurà la commemoració al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
A partir d’aquell moment, la societat civil acollí el programa d’actes a l’Ateneu Barcelonès, els col·legis de doctors i llicenciats i el de periodistes, l’Aula de Teatre de Lleida, la Filmoteca de Catalunya, la Xarxa de Bibliotques… També hi han participat els ajuntaments de Barcelona, Lleida i l’Hospitalet. El darrer dels actes previs a l’estiu es va fer a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i va ser de reconeixement acadèmic dels autors de dues tesis doctorals sobre l’obra de Candel, fetes des de les universitats franceses de Nantes i Haute-Bretagne. Es va poder escoltar els autors, els doctors Michel Landron i Bernard Vauleon. Jaume Sobrequés participà des de la doble condició de president del Centre d’Història Contemporània i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics vinculada a l’IEC. Jaume Fabre ho va fer des de la perspectiva de la seva tesi doctoral, en què estudià la Barcelona de postguerra que inspirà bona part de l’obra de Candel. Carles Duarte intervingué des de la doble condició de director de la Fundació Carulla —que organitzava l’acte amb la Fundació Candel, el president de la qual també era present— i com a president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. L’acte va ser d’un gran nivell i va esdevenir un punt i seguit de la commemoració, que es reprendrà passat l’estiu —després d’un col·loqui a Prada (el Conflent) programat per la Universitat Catalana d’Estiu— amb una exposició al Museu d’Història de Catalunya, que acollirà tot un seguit de debats durant el tercer trimestre de l’any entorn a la temàtica de les migracions, sense abandonar els actes de la societat civil que seguiran programant presentacions i conferències a biblioteques i als casals de les associacions per mitjà del programa Paco Candel: Catalunya un sol poble, promogut amb la col·laboració de diferents departaments de la Generalitat. Un punt d’atenció mereix la trobada d’estudis Els paisatges de Paco Candel, que se celebrarà a la biblioteca que porta el nom de l’autor al barri de la Marina de Sants.
És ben clar que, en un moment de dificultats pressupostàries, els organitzadors de la commemoració —entre els quals hi ha l’Ens de l’Associacionisme Cultural, per si mateix i per la vinculació de la Fundació Candel— han combinat l’esforç de l’associacionisme i la col·laboració institucional perquè els 50 anys d’Els altres catalans es fes amb la dignitat que mereixen la transcendència social del llibre i el magnífic record que ha deixat l’autor traspassat aviat farà set anys.
Es preveu que les conclusions dels col·loquis i dels debats programats siguin presentades davant del Parlament de Catalunya, que s’adherí per unanimitat a la celebració. No obstant que cal esperar aquell moment per a valorar el conjunt de les conclusions, hi ha alguns aspectes que ens agrada destacar. En primer lloc, a l’IEC es comprovà la creixent difusió internacional de l’obra de Candel (França, Alemanya, els Estats Units d’Amèrica…), fet que no deixa de sorprendre quan es tracta d’un autor que tot just comença a ser estudiat per la nostra universitat, potser a causa de la condició de ser un intel·lectual autodidacta. La segona conclusió es refereix a l’aportació que l’escriptor de Can Tunis (avui la Marina de Sants) va fer a la cohesió social amb el seu lema «Catalunya, un sol poble» i, des d’aquesta mateixa perspectiva, crida l’atenció que Candel sigui el reclam que porta sociòlegs i universitaris estrangers a Barcelona per a estudiar-ne l’obra i el nostre model de cohesió social, que és considerat un exemple a seguir per altres societats d’arreu del món que han de resoldre problemàtiques d’immigració.
Tornaveu no pot obviar una altra conclusió que ha sorgit en els debats. En estudiar els camins per on Candel arribà a l’èxit, sorgeixen les associacions de cultura popular del seu barri (Ateneu Popular i Centre Parroquial) que, amb algun mestre exemplar, n’encarrilen la formació, amics com el futbolista del Barça Eduard Manchon o l’escriptor Tomàs Salvador, entre d’altres, i els arriscats editors Josep Janés i Max Cahner, i la xarxa d’associacions i dinamitzadors culturals (algun llibreter) que promouen les presentacions dels seus llibres com a accions de la resistència cultural. Un suport que va ser tan important per a l’autor que, amb el seu anar i venir per les entitats i els ateneus que el promovien, probablement descobrí l’interclassisme característic del moviment associatiu català, que és la clau de la cohesió social que promou la seva proposta de futur, perquè Catalunya sigui per sempre un sol poble. Els seus ‘altres catalans’ són avui catalans de ple dret i convenciment i han esdevingut tot un referent per als integrants de les darreres onades migratòries, certament diferents, però no tan diferents si la tolerància i el respecte mutus tornen a ser normes de convivència.
1
