Segons l’estudi, a més dels diners relatius al 0,7% de l’IRPF i les exempcions fiscals de l’Impost de Béns i Immobles derivat de les propietats religioses, “les dificultats trobades per disposar d’informació relativa als recursos públics que percep i l’existència de concordats d’inspiració preconstitucional, impedeixen la transparència exigible en una democràcia que es consideri exemplar”.
El manteniment d’aquests privilegis, tal i com evidencia l’informe, sembla no anar en correlació amb l’adscripció religiosa de la societat. Malgrat que un 73% dels ciutadans afirmen professar la religió catòlica, s’han incrementat les opcions no religioses (23%), així com els ciutadans catòlics que reconeixen no seguir els postulats de l’Església i es manifesten a favor de qüestions com el matrimoni civil, l’eutanàsia (79%) i la interrupció voluntària de l’embaràs en alguna circumstància (73,5%).
Així mateix, el 82% de la població espanyola es mostra favorable a la pluralitat religiosa, un 79,2% aproven la separació entre fe i Estat i un 51% creu que el catolicisme posseeix massa poder al país.
