Núria Marín, recordà que aviat farà 35 anys que tenim ajuntaments democràtics i que Francesc Candel va ser el primer regidor de cultura, del 1979 al 1983, del primer consistori democràtic de la ciutat que ella representa. En aquest sentit, Marín considerà que “Candel se sentiria orgullós del que ha experimentat aquella ciutat grisa que ara ofereix moltes oportunitats” als seus habitants. D’altra banda, desitjà que els actes d’homenatge a Candel siguin molt participats, ja que han estat pensats per a petits i grans.
Jaume Graells, fou l’encarregat de presentar el programa i alguns dels actes més representatius que en el seu global “han estat pensats des de la gent i per la gent” i amb la col·laboració de moltes entitats amb l’objectiu de “donar resposta al que Paco Candel representava” pels ciutadans de l’Hospitalet. En aquest sentit, destacà el sopar literari L’H Espai de Lletres, organitzat per l’entitat Tres Quarts per Cinc Quarts i les biblioteques de la ciutat; l’adaptació teatral d’Els Altres Catalans dels alumnes de l’Escola de Música-Centre de les Arts i el Centre de Normalització Lingüística; una xerrada sobre Candel i la immigració, a càrrec de Jaume Botey a l’Ateneu de Cultura Popular; o la ruta urbana pels espais més emblemàtics de la ciutat de la trajectòria de Candel. A més, el Centre de Cultura Popular està treballant amb la fundació en una trobada d’estudiosos que se celebrarà a la Biblioteca Francesc Candel.
Per la seva part, Lluís Esteve, reivindicà l’actualitat de la Catalunya, un sol poble de Candel en contra d’aquells que veuen en la societat catalana el perill de fractura social. En aquest sentit demanà “blindar-nos dels atacs a l’estat del benestar, les inflames xenòfobes o de lleis que retallen llibertats”. I fou taxatiu afirmant que “o Catalunya serà un sol poble, o no podrà ser Catalunya”.
Finalment, Pere Baltà, agraí a l’ajuntament de l’Hospitalet, i molt especialment a la seva alcaldessa, les facilitats i la predisposició per organitzar el programa d’actes commemoratius. Parlant de Candel, destacà el seu pas per la política que “va exercir de tot cor” i la seva capacitat de tenir amics “en tot el ventall democràtic”, com ho demostra la composició del patronat de la Fundació Paco Candel, ja que els que no hi són representats “són aquells que pensaven que es podria dividir Catalunya en benefici d’Espanya”.
