La cultura popular d’un poble es basteix amb molts elements que van més enllà d’allò tangible. Una tradició oral pot tenir més força que una figura real o d’imatgeria tradicional, sobretot si són els més menuts els qui amb la seva innocència segueixen donant vida a la llegenda. Cada 31 de desembre, molts infants catalans surten al carrer amb l’esperança de creuar-se amb l’Home dels Nassos, un personatge mític, curiós però sinistre a la vegada, que els submergeix en una història creada a base d’imaginació i jocs de paraules que s’escapen al coneixement dels petits. Han de cercar un homenot amb tants nassos com dies té l’any, i després d’una recerca intensa, amb la desil·lusió de no haver trobat un fenomen semblant i convençuts que els pares els han enredat, els mateixos pares els donen la solució: si volen trobar l’home dels nassos, només cal que es mirin al mirall, perquè cadascun d’ells és l’home dels nassos.
Aleshores comprenen que a l’any només li resta un dia, el dia de fer balança i de celebració per tancar una etapa i començar-ne una altra plena d’il·lusions, de projectes i d’esperances. L’Home dels Nassos escenifica el comiat de l’any que mor i recull les il·lusions i els desigs de tots els ciutadans per a l’any que comença.
La tradició d’aquest personatge té un referent històric ben antic. L’antiga Roma tenia el seu particular Home dels Nassos, es deia Janus, el déu de les dues cares, que miraven en direccions oposades. La llegenda diu que una cara esguardava el passat, i l’altra el futur, per a prendre les millors decisions del temps present. El déu representava el pas del temps, el trànsit, el canvi en general, i era invocat en tots els moments importants de la vida, aquells que marquen una fita d’entrada o de sortida (o les dues coses alhora), com ara els casaments, les morts, l’inici de les operacions agrícoles, etc. Janus era també el guardià de les portes, qui les tancava i també qui les obria, per això el nom de Janus deriva del nom del primer mes de l’any, gener.
Però des de fa uns anys, aquesta tradició oral s’ha convertit també en una part més de la imatgeria popular i tradicional a diverses poblacions catalanes. L’Home dels Nassos és un personatge real que el darrer dia de l’any es deixa veure pel carrer amb una cercavila ben pomposa. En ciutats com Tarragona, Reus, Vilanova i la Geltrú, Torroella de Montgrí i Barcelona, però també en d’altres petites poblacions, un gran capgròs de generosos atributs olfactius i de característiques diferents i singulars a cada població, reparteix caramels i revela als més petits els seu gran secret.
