El 27 de juliol del 2007, en un fet sense precedents, una vintena d’administracions nord i sud-catalanes, encapçalades per la Generalitat de Catalunya i el Consell General dels Pirineus Orientals, van signar l’anomenada Declaració de Ceret, on expressaven el seu desig d’articular l’espai català transfronterer com una veritable conca de vida comuna, capaç de resoldre i superar les dificultats generades per la frontera. Més encara, manifestaven la seva voluntat de crear l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer, un organisme col·legial de cooperació integrada, dotat de personalitat jurídica i d’autonomia financera, que portés a terme una política de governança territorial transfronterera.
Dos anys més tard, el 27 de novembre del 2009, vint administracions de banda i banda de la frontera, dotze de sud-catalanes (Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, ajuntaments de Figueres i Girona, consells comarcals de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya, Garrotxa, Pla de l’Estany i Ripollès, Associació Catalana de Municipis i Comarques i Federació de Municipis de Catalunya) i vuit de la Catalunya del Nord (Consell General dels Pirineus Orientals, Comunitat d’Aglomeració Pirineus-Mediterrània, Ajuntament de Prada, comunitats de municipis de l’Albera-Costa Vermella, Alt Vallespir i Vallespir, País Pirineus-Mediterrània i Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans) van aprovar els estatuts de l’Eurodistricte.
El nou organisme, amb seu a Perpinyà, pren la personalitat jurídica d’una agrupació europea de cooperació territorial (AECT), la fórmula de dret europeu més avançada en matèria de cooperació transfronterera, i es podrà constituir durant els primers mesos de l’any vinent, un cop els estats espanyol i francès n’hagin validat els estatuts, com preveu la legislació comunitària.
L’Eurodistricte té com a objectiu elaborar i portar a terme una estratègia transfronterera comuna que afavoreixi la cohesió econòmica i social, així com el desenvolupament sostenible i ecològic del conjunt del territori. Entre els seus eixos estratègics d’acció, en podem destacar:
– dur a terme una ordenació territorial i de desenvolupament econòmic compartida, que permeti el desenvolupament coordinat de les àrees urbanes, periurbanes i rurals de l’espai català transfronterer;
– millorar les condicions de mobilitat transfronterera facilitant els fluxos de persones i mercaderies al si del territori, a través de l’harmonització dels mitjans de transport de banda i banda i la creació de serveis transfronterers;
– fomentar l’ocupació mitjançant l’articulació d’un mercat laboral transfronterer, facilitant la mobilitat dels treballadors mitjançant la circulació de la informació sociolaboral i l’oferta de formacions professionals adaptades;
– estimular un desenvolupament econòmic sostenible potenciant la innovació tecnològica, les energies renovables i el dinamisme econòmic (formació de clústers transfronterers de pols de desenvolupament econòmic i d’infraestructures logístiques);
– incentivar una oferta turística transversal que promogui el patrimoni natural i cultural del conjunt del territori, per tal de fomentar el turisme de proximitat i facilitar una projecció turística exterior de l’espai català transfronterer;
– enfortir el teixit social transfronterer afavorint les condicions que permetin el coneixement mutu necessari per a fer un espai cultural, lingüístic, educatiu, social, esportiu, comunicatiu… compartit pel conjunt de la ciutadania;
– donar suport a les iniciatives de cooperació transfronterera de proximitat, fomentar la relació amb altres actors d’arreu d’Europa i afavorir la participació del territori en les polítiques europees;
– facilitar la recerca de finançament per a desenvolupar iniciatives de caire transfronterer i obtenir la gestió de fons europeus amb aquesta finalitat.
I tot això amb la indispensable complicitat dels representants de la societat civil del territori (universitats, cambres de comerç i d’agricultura, patronals, sindicats, col·legis professionals, entitats culturals…), els quals tindran veu en l’assemblea de l’Eurodistricte i podran participar en les seves comissions temàtiques.
En acabar la primera dècada del segle XXI, els catalans, del nord i del sud, tenim l’oportunitat de superar la nostra vella cicatriu i crear un veritable espai compartit de desenvolupament, en el marc del procés de construcció europea a escala de proximitat. Depèn de nosaltres.
