Si finalment el text de l’Estatut és retocat, serà la porta de la llibertat. La darrera oportunitat que tenia l’Estat espanyol de mantenir Catalunya dins la seva administració era donar una àmplia autonomia al nostre país i sempre en el camí d’un Estat confederal, com acceptem o volíem els catalans. El més mínim retoc de la voluntat expressada pels catalans en referèndum ha de dur, per una qüestió encara que només sigui d’honor, a cercar una altra panoràmica nacional.
Són ells, els espanyols, si no accepten el pacte provisional ofert, els que s’hauran d’apressar a trobar una solució a les ànsies de llibertat política i nacional del nostre país. Com he dit alguna altra vegada, ja ara el nostre lligam amb l’Estat és per imperatiu legal. I és difícil, en democràcia, mantenir un poble lligat per força. O els espanyols troben una fórmula satisfactòria que garanteixi la pervivència de la nostra personalitat, amb respecte total i no tan sols en la conllevancia de la nostra existència, o, si no és així, que es preparin per a ésser explícitament un poble, el castellà, ocupant. L’endemà d’una decisió mínimament escurçadora del l’Estatut: Espanya ha deixat d’existir per a molts, per a alguns de nosaltres ja fa temps que això ha succeït. I mentre no ofereixin res que garanteixi la nostra supervivència, han de tenir el coneixement i han de saber que són uns ocupes d’un país llargament oprimit i que ha dit prou. Que això no serà factible, diran els porucs. Segurament. Però la història no s’aturarà per una votació del Tribunal Constitucional. Un poble a qui li han afusellat el president, el cap de l’oposició i tants d’altres com el president del Barça al seu moment i molts més, no morirà en mans d’un tribunal mediatitzat per la política espanyola. Catalunya sobreviurà físicament o anímicament, al marge que els invasors es disfressin com es disfressin, o vulguin amagar l’opressió i el menyspreu. La massa que ha vingut de fora i ens coneix, abans o després, estarà amb nosaltres. Ara pot ser l’hora de la llibertat nacional. Com més retallin el pacte de l’estatutet, millor i més a prop de la fi del túnel.
