La creació de l’Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques reivindica la participació de l’espectador en la programació i gestió cultural.
L’espectador que mirava passar els trens, des de la seva còmoda butaca, ha donat pas a un nou espectador que s’aixeca per conduir-los o, segons els casos, col·laborar-hi. Habitualment la figura del programador és qui rep l’encàrrec d’escollir les obres que formaran part de la temporada d’un teatre municipal, gestionat per l’Ajuntament local, sovint amb ajudes de la resta d’administracions. Un seguit d’iniciatives inclouen matisos en aquest escenari, reivindicant un paper més actiu de l’espectador.
Pobles com Ripollet, Manresa o Igualada, entre d’altres, han presentat iniciatives que proposen la participació dels espectadors en la dinamització sociocultural dels equipaments culturals. Per definir i identificar les diverses iniciatives de participació del públic s’ha creat l’Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques (AEAAE), presentada recentment dins el marc de la Fira Mediterrània de Manresa. Un dels principals reptes de la nova entitat serà l’elaboració d’un mapa de les iniciatives, col·lectius i associacions d’espectadors que col·laboren o participen en la gestió de teatres, sales d’actes d’ateneus, casals… “Es tracta de posar en comú les experiències de participació actuals i dotar de punts de referència a les noves iniciatives que sorgeixin”, argumenta Joan Ramon Gordo, vicepresident de l’associació i president de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet.
Hibridació entre l’administració i el teixit associatiu
Creada el 1993, aquesta associació del municipi del Vallès Oriental s’encarrega, a través dels seus socis, de la programació de les obres de la temporada teatral i, a més, s’ocupa de la cogestió del teatre, un antic mercat municipal reconvertit en el Teatre Municipal, en bona part gràcies a l’empenta donada per aquest col·lectiu. L’Associació d’Espectadors aporta un terç de la gestió econòmica de la programació professional, la resta l’aporten l’Ajuntament de Ripollet, la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Si bé hi ha dos tècnics municipals, el compromís de la cogestió del teatre per part de l’associació s’estén a la difusió i publicitat, contractació, venta d’entrades, control del públic, entre d’altres tasques, sense rebre remuneració. “Reivindiquem la feina professional, des de la vessant del moviment associatiu cultural”, afirma Gordo de la seva experiència a Ripollet com a president de l’associació d’espectadors.
“La hibridació entre el teixit associatiu i l’administració en la cogestió del Teatre Auditori ha enriquit la programació del teatre”, considera Albert Obrero coordinador del patronat municipal de cultura de l’Ajuntament de Ripollet. Malgrat tot, Obrero lamenta obstacles puntuals amb la Generalitat: “El desconeixement de la gestió del Teatre Auditori fa que, davant d’algunes convocatòries de subvenció de la Generalitat, hem d’explicar bé el nostre model, sobretot quan canvia el Conseller de Cultura o el Director General”. I és aquí on la recent creada Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques té el repte de fer pedagogia d’aquestes iniciatives. Si bé no sempre hi ha desconeixement, aquestes iniciatives dels espectadors reclamen adaptar els criteris de la concessió de subvencions. “Sempre hem treballat per facilitar l’encaix d’aquests models dins el marc d’actuació municipal, i que les línies de subvencions els englobin”, reflexiona Joaquim Aloy, gestor cultural de l’àrea de públic a l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, que valora molt positivament la creació de noves associacions d’espectadors en un moment on “hi ha un canvi de xip”. “El programador ja no és una sola persona, sinó més aviat un coordinador de públic, que impulsa comissions formades per espectadors, entre d’altres tasques”, conclou Aloy.
Apropar el teatre
Sense espectadors no hi ha teatre, la frase pot semblar ingènua, però l’empenta de l’Associació Toc d’Espectacles, coneguda com a El Galliner, va ser decisiva per demostrar que entre els manresans hi havia el desig de gaudir d’un nou teatre, cosa que va justificar la costosa remodelació del Teatre Kursaal (803 localitats), inaugurat l’any 2007. La capital del Bages només disposava d’un equipament, el teatre Conservatori (518 seients), així que, per tal d’obrir els ulls als polítics i a l’administració, El Galliner es va encarregar de la gestió i programació durant més de deu anys del Teatre Conservatori, conegut com “el Tori”. “L’èxit de la gestió del teatre va aconseguir el seu objectiu, l’associació va saber arribar al públic, fer-lo còmplice i partícip dels espectacles”, considera Aloy. “Al llarg d’onze anys, voluntaris de l’associació d’espectadors van dedicar el seu temps i esforç per gestionar el Tori, tant des de la programació d’espectacles com pel que fa a la gestió del teatre (venda d’entrades, control dels accessos…)”, recorda Joan Morros, coordinador d’El Galliner i president de l’Associació d’Espectadors i Amics de les Arts Escèniques a Catalunya.
Actualment, l’empresa Manresana d’Equipaments Escènics (MEES) s’encarrega de la gestió del Kursaal, tot i que una comissió de membres d’El Galliner s’encarreguen d’escollir les obres que formaran part de cada temporada teatral. Un model semblant segueix el Teatre de l’Aurora d’Igualada, gestionat per la cooperativa Unicoop Cultural, que ha presentat per primer cop una temporada definida per una comissió amb presència d’espectadors. “Hem perseguit la idea de deixar de programar pels espectadors, sinó amb els espectador”, considera Òscar Balsells, director del teatre igualadí. Amb aquesta intenció, un altra de les tasques d’El Galliner a Manresa és passar enquestes entre tot el públic assistent per saber quins artistes i obres els agradaria veure. “L’objectiu principal no és que vinguin més espectadors, sinó que se sentin més actius, cosa que, inevitablement, enforteix l’arrelament del teatre i el resultat és que les sales s’omplen sessió rere sessió”, defineix Morros la filosofia de base de les associacions d’espectadors o d’iniciatives semblants.
