El juliol del 2015 es posava en marxa el projecte IPCITE –Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre al museu de Tortosa. El repte era ambiciós, elaborar un mapa dels elements de patrimoni immaterial més rellevants de les quatre comarques que representessin de forma transversal la riquesa d’aquesta terra. I tot plegat, amb la col·laboració de professionals de l’antropologia, però també de voluntaris anònims que, a través de la col·laboració individual o d’associacions locals, aportessin el seu coneixement sobre una manifestació cultural o un paisatge. I ara, dos anys després, l’IPCITE és una realitat, amb un centenar de béns inventariats triats expressament entre molts altres “perquè es produeixi un equilibri territorial entre les quatre comarques i també entre els diferents paisatges, perquè les Terres de l’Ebre són un territori molt divers: El Parc Natural del Delta, el Parc Natural dels Ports, la plana interior amb oliveres i ametllers, i finalment, el riu Ebre, l’altre gran element paisatgístic”, explica a Tornaveu la Roser Royo, responsable de comunicació del projecte IPCITE.
L’inventari es presentarà en un acte obert al públic el pròxim 9 de juliol al celler cooperatiu de Gandesa, a les 19.30h, en què intervindrà l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, i també és prevista la participació del conseller de Cultura, Santi Vila. També hi haurà una conferència a càrrec del catedràtic de filosofia Josep Sebastià Cid, que parlarà de les potencialitats que els elements de patrimoni immaterial poden tenir en l’àmbit cultural per a les Terres de l’Ebre, i com es poden materialitzar en projectes nous. Ara bé, com remarca Royo, “es tracta d’un projecte incomplet, perquè s’anirà actualitzant el llistat de forma progressiva. No és un registre tancat”.
Per altra banda, aquesta setmana s’ha presentat la declaració de les coeteres del delta de l’Ebre com a Béns Culturals d’Interès Nacional. El procés ha significat la declaració com a Zones d’Interès Etnològic de 12 de les 26 coeteres que encara es conserven avui dia, vinculades a tots els municipis deltaics, que van ser les bases per a disparar coets granífugs contra les tempestes de pedra, servei que es va oferir als arrossaires fins a l’any 1985. La declaració garanteix la seva protecció, valorització i divulgació, tant de la mateixa construcció com del seu entorn i del patrimoni immaterial que hi estan vinculats.
