La recerca de finançament és un maldecap per les associacions. És cert que els optimistes diran que és una oportunitat. Molt bé, però el fet és que sovint les entitats van ofegades amb la gestió del seu dia a dia. Amb tot, hi ha una sèrie d’iniciatives que si bé no poden fer que el dia tingui més de 24 hores, potser poden permetre aconseguir que les entitats aconsegueixin noves vies de finançament a través de conceptes com ara micromecentage, patrocini entre empreses…
Celebrada el 9 de juny, a la jornada Co-finançaments culturals, organitzada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per la Fira Mediterrània de Manresa, s’han compartit diverses experiències i alhora s’ha promogut la reflexió en una taula de debat.
Pel que fa a l’exposició d’iniciatives, Gemma Sendra, directora executiva de la Fundació Catalunya Cultura, ha exposat el programa de la llotja de projectes que ha llençat aquesta fundació, i que fa la funció de pont entre empreses i projectes que cerquen patrocini. Sendra, a més, ha reflexionat sobre la necessitat de millores en la fiscalitat que estimulin el mecenatge. Per la seva part, María Perulero, directora estratègica de Goteo.org, ha presentat aquesta plataforma que permet a les entitats sense ànim de lucre realitzar campanyes de microfinançament per Internet per aconseguir fonts per a projectes concrets i que tinguin un retorn social, condició indispensable. Goteo.org destaca per com ha sumat les institucions públiques en una plataforma d’aquest estil. Si l’habitual és que les campanyes de microfinançament per Internet es posen a disposició de particulars que realitzen les seves donacions, la plataforma goteo.org també ha permès que les institucions destinin una suma de diners, amb la qual es fa una convocatòria pública de projectes que per via de la plataforma podran aconseguir finançament. No és una subvenció pròpiament dita, però sí una manera innovadora de posar en contacte l’administració amb les entitats o persones que duguin a terme projectes d’interès ciutadà.
Per últim, la primera part ha acabat amb una taula que ha mostrat casos de bones pràctiques a través dels seus responsables: Miquel Burgés, cap de la colla dels Gegants de Molins de Rei, ha exposat com van recórrer a micromecenatge per finançar els nous vestits dels gegants, Carol Duran coordinadora del Cultsurfing, ha parlat d’aquesta iniciativa que permet donar a conèixer diversos projectes sorgits a tots els territoris de parla catalana, Àngel Hom, cap del servei de cultura ha exposat el finançament de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès i, Salvador Sunyer, director artístic del Temporada Alta ha fet referència a l’evolució del festival de teatre pel que fa a la relació amb els patrocinadors. Fruit de la seva experiència, Sunyer ha explicat com d’important és que les empreses que patrocinen un acte rebin un cert retorn de les entitats, per exemple un dossier explicatiu de com s’ha desenvolupat l’activitat, “cal conservar el que ja tenim, tractar bé els patrocinadors”. En aquest aspecte ha explicat que l’ús del logotip de les empreses, sigui als cartells, programes, etc., cada cop és menys efectiu: “S’ha de fer, és cert, però les empreses davant d’un patrocini demanen rebre a canvi sigui una forma de connexió més propera amb els potencials clients, i això s’ha d’aconseguir amb mesures imaginatives que permetin una presència més vivencial dels patrocinadors als espectacles”, ha exposat Sunyer.
Passar o no el barret, aquesta és la qüestió
Per últim, la jornada ha finalitzat amb la taula de debat Patrocini i mecenatge: La dimensió econòmica dels projectes associatius, que ha reunit d’una banda membres de la cultura popular: Joaquim Rucabado, president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Rubén Torralba, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Barcelona i, de l’altra, els experts David Camps, responsable de màrqueting i buscador de fonts de la Fundació Vicente Ferrer, i Jonàs Sala, co-fundador de la plataforma de micromecenatge per Internet Verkami.
La trobada ha permès constar certes diferències en el punt de vista de Camps i els representants de la cultura popular. Propostes com la necessitat que les entitats facin seva la figura del fundraiser o persona que s’encarregui de recaptar fonts com ara mecenatges o patrocinis, no són fàcilment traslladables a l’àmbit de la cultura popular. “Fa sis anys que tinc iniciatives per dur a terme en l’àmbit del màrqueting, però sincerament el dia a dia se’ns menja, no tenim temps”, ha exposat Torralba. Malgrat això, és indispensable que les entitats mantinguin el contacte amb els seus seguidors, siguin o no socis, cada dia de l’any, i en aquest sentit les campanyes de micromecenatge permeten no només aconseguir fonts sinó traçar una base de dades que permeti el contacte “la resta de l’any” amb aquells qui han ajudat al projecte, ha exposat Sala.
Una altra qüestió que s’ha debatut és si cal demanar diners entre el públic i participants dels actes de la cultura popular. Torralba, basant-se en l’experiència dels castellers, ha explicat que quan s’ha passat el barret als actes castellers, ha coincidit amb el moment de major decadència del moviment. Fet que no comparteix Rucabado, i que considera que si algú ho veu així, és perquè s’ha “instaurat la sensació que la cultura popular ha de ser gratuïta”.
La taula de debat ha demostrat que hi ha punts de vista suficients per a fer-ne una sessió de debat monogràfica. Ara bé, tots els assistents s’han posat d’acord tant en la necessitat de la reforma de la llei d’incentius fiscals, com en la necessitat que federacions, confederacions o associacions rebin un millor tractament fiscal, tot permetent que sigui més fàcil aconseguir la catalogació d’utilitat pública.
Hi ha un llarg camí per recórrer on cal vehicular socis, practicants, amants de la cultura popular, així com institucions, empreses i iniciatives que donin suport a la cultura popular.
