Diguin el que diguin, ho digui qui ho digui, les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig han deixat tothom trasbalsat, per a bé i per a mal: 1) un creixement notable de la participació respecte de les darreres eleccions europees (del 36,94 % el 2009 al 47,63 % el 2014); 2) CiU, tot i obtenir uns bons resultats, veient-se depassada per una ERC embalada; 3) ERC reprenent el fil de la història i imposant-se com a primera força, guanyant en ciutats grans on no tenia ni tan sols representació municipal (Mataró, Sabadell, Terrassa…); 4) els bons resultats d’ICV-EU; 5) l’enfonsada del PSC després d’una presa pública de posició en contra de la possibilitat de dur endavant la consulta del 9 de novembre; 6) el fracàs i la reculada del PP; 7) l’estancament del vot de Ciutadans; 8) el primer eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià; 9) la reculada important (però no derrota) del PP al País Valencià i a les Illes; 10) els vots aplegats per ERC a les Illes; 11) a Sardenya s’ha imposat el Partit Democràtic i ha sortit elegit l’antic president de la regió Renato Soru; i 12) la victòria sense pal·liatius del Front Nacional a la Catalunya Nord (35,23 % dels vots, molt per damunt de la mitjana francesa 26 %).
Les dades es poden analitzar de diverses maneres. Abans de res, caldria situar la participació a Catalunya (47,63 %) al mateix nivell que Alemanya (47,90 %), per sota d’Itàlia (60,00 %), però per sobre d’Espanya (45,90 %), França (43,50 %), Regne Unit (36,00 %) o Portugal (34,50 %). Aquesta és una dada que cal relacionar amb la presa de consciència sobiranista i amb el missatge que s’ha volgut enviar a Europa i al món que volem votar pel futur de Catalunya en una consulta. Sobretot si tenim present que la suma dels tres partits favorables a la consulta del 9 de novembre han obtingut un resultat total del 55,83 % dels sufragis (ERC ha pujat 412.936 vots; CiU, 106.908 vots; i ICV-EU, 138.799 vots), mentre que les opcions ‘unionistes’ fan només un 31 %. El missatge és clar i rotund sobre quin podria ser el resultat d’una consulta sobre la independència.
Així, doncs, els votants han tornat a parlar ben clar a la nostra classe política i els demanen un compromís: el compromís a no arronsar-se ni defallir en una oportunitat que la Història ha posat a les seves mans.
